-
Una primera avaluació paneuropea, liderada per l’IDAEA-CSIC, revela l’abast de la salinització de les aigües dolces dels rius europeus i identifica zones crítiques on cal actuar
Al voltant de la meitat de la xarxa fluvial europea està afectada per la salinització. | Oleksandr Pidvalnyi via Pixabay
Un nou estudi publicat a Nature Communications revela que al voltant de la meitat dels rius i rieres europeus estan afectats per la salinització, mentre que més de 23.000 km de la xarxa fluvial (aproximadament el 2 %) superen els 1 mS/cm, un nivell de salinitat molt superior als estàndards internacionals disponibles per a la protecció de la vida aquàtica.
L’estudi, liderat per investigadors de l’IDAEA, en col·laboració amb un equip internacional de científics, proporciona una base científica per reforçar el seguiment i la gestió de la salinització de les aigües dolces a Europa.
«La novetat del nostre enfocament rau a modelitzar primer els nivells naturals de salinitat (en absència d’impacte humà) i, posteriorment, mesurar fins a quin punt la salinitat real s’allunya d’aquestes prediccions. Partim de la hipòtesi que la discrepància entre tots dos valors està provocada per l’activitat humana, fet que constitueix la salinització antropogènica», explica Miguel Cañedo-Argüelles, investigador de l’IDAEA-CSIC i autor principal de l’estudi.
La salinització de les aigües dolces a Europa és conseqüència de factors naturals i d’activitats humanes. El clima, la geologia i la hidrologia influeixen en la salinitat dels rius, mentre que la petjada humana i els canvis en els usos del sòl estan estretament relacionats amb un augment de la salinització, fet que posa de manifest la importància de gestionar les pressions d’origen antropogènic.
Aquest fenomen pot tenir conseqüències ecològiques i socials de gran abast. Uns nivells de salinitat més elevats alteren les comunitats aquàtiques, amenacen la biodiversitat i posen en risc recursos essencials per a la vida humana: l’aigua potable, l’aigua per al reg agrícola i l’aigua destinada a la indústria.
Fins a quin punt està estesa la salinització de les aigües dolces a Europa?
Fins ara, la majoria dels estudis havien analitzat la salinització a escala local o regional. Aquesta nova recerca ha analitzat dades de rius de 35 països europeus mitjançant la base de dades GlobSalt, que recull registres de qualitat de l’aigua des de 1970 fins a 2024. L’estudi conclou que, en 28 dels 35 països analitzats, hi ha rius en què la salinitat s’ha més que duplicat respecte de les condicions naturals de referència estimades.
La salinitat es va avaluar mitjançant la conductivitat elèctrica (mesurada en mS/cm), un indicador àmpliament utilitzat com a aproximació a la concentració de sals en les aigües dolces.
Al voltant de la meitat de la xarxa fluvial europea està afectada per la salinització: un 26 % presenta un nivell baix, un 14 % un nivell moderat, un 9 % un nivell greu i un 1 % un nivell extrem. L’anàlisi també mostra que la salinitat supera els límits establerts per a l’aigua potable en aproximadament l’1 % de la xarxa fluvial, i els límits de qualitat de l’aigua per al reg i l’ús industrial en prop del 3 %.
Tot i que hi ha zones crítiques ben documentades en països com Alemanya, Polònia i Espanya, l’estudi també identifica altres zones especialment afectades que fins ara havien rebut menys atenció, sobretot a Romania i Hongria.
«En termes generals, els rius de muntanya d’Espanya presenten nivells de salinització molt baixos. En canvi, els rius de les regions agrícoles de tot el país mostren evidències clares de salinització«, assenyala Julie Crabot, investigadora de l’IDAEA-CSIC i primera autora de l’estudi.
Salinització de les aigües dolces a Europa. Diferència percentual entre la salinitat observada (conductivitat elèctrica) i els nivells naturals previstos. Els contorns negres indiquen les conques hidrogràfiques en què hi ha una alta certesa de salinització. | Crabot et al., Nature Communications
Manca d’estàndards sobre la salinització
Tot i que està reconeguda com una pressió creixent sobre els ecosistemes d’aigua dolça europeus, amb conseqüències ecològiques i socioeconòmiques cada vegada més importants, la salinització continua estant en gran manera desatesa en les polítiques d’aigua de la UE i dels diferents països.
Vint-i-cinc anys després de l’aprovació de la Directiva marc de l’aigua de la UE (DMA), que obliga els estats membres a assolir un «bon estat ecològic i químic» de les aigües superficials, la majoria dels països continuen sense disposar d’estàndards específics sobre salinitat i no en fan un seguiment ni n’informen de manera sistemàtica sobre els seus impactes.
«Hauríem de mesurar la salinització en si mateixa, és a dir, la diferència entre la salinitat natural esperada i els nivells observats, en lloc de mesurar únicament la salinitat total, i establir límits reguladors basats en aquesta diferència. Un cop establerts aquests límits, les estratègies de mitigació dependran dels factors concrets que estiguin provocant la contaminació», conclou Cañedo-Argüelles.
Crabot, J., Mingarelli, S., Cunillera-Montcusí, D. et al. Rivers of salt: the extent of salinization in European running waters. Nature Communications (2026). DOI: 10.1038/s41467-026-76477-5
Més notícies
