-
Avui, 13 de setembre, es celebra per primera vegada aquest dia proclamat per la UNESCO, un reconeixement global dedicat a l’educació, la conservació i la protecció del món subterrani.
-
L’IDAEA-CSIC s’uneix a aquesta iniciativa global fent visible el projecte europeu KARST, l’objectiu del qual és comprendre el flux d’aigua i el transport de contaminants en coves de tot el món.
Aquest any 2026 és la primera edició del Dia Internacional de les Coves i el Karst. | Florian Bachmann
El 13 de setembre s’ha declarat oficialment el Dia Internacional de les Coves i el Karst. Proclamat per la UNESCO, aquest dia (els actes centrals del qual se celebren a Postojna, Eslovènia, de la mà de l’Institut de Recerca del Karst ZRC SAZU i la Unió Internacional d’Espeleologia) neix amb l’objectiu de conscienciar sobre la fragilitat i el valor incalculable d’aquests paisatges subterranis.
S’estima que les formacions càrstiques i les coves cobreixen gairebé una quarta part de la superfície terrestre i proporcionen aigua potable a més d’un miler de milions de persones a tot el món. A més d’allotjar una biodiversitat subterrània única i un patrimoni geològic inavaluable, aquests ecosistemes juguen un paper crucial en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), especialment en garantir la disponibilitat d’aigua neta (ODS 6). Tanmateix, continuen sent ecosistemes fràgils, altament vulnerables i, en gran part, desconeguts.
El projecte europeu KARST: ciència per protegir les aigües subterrànies
En l’actual context de canvi climàtic, on les sequeres severes i les tempestes intenses són cada vegada més freqüents, comprendre com circula l’aigua sota terra és fonamental. En aquest context, l’IDAEA-CSIC lidera una de les línies de recerca en hidrogeologia a través del projecte europeu KARST.
Finançat amb una prestigiosa ERC Synergy Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC, per les seves sigles en anglès) i coordinat pel investigador Marco Dentz, aquest projecte aborda un gran repte: modelar i caracteritzar els sistemes de coves subterrànies de tot el món per poder predir el flux de l’aigua i el transport de contaminants.
Els sistemes càrstics, en estar formats per roques solubles com la pedra calcària, formen xarxes de coves. A causa de les característiques de la roca calcària, l’aigua no queda emmagatzemada, sinó que flueix a gran velocitat per les seves intricades xarxes de conductes.
«Una cova no és una canonada llisa i perfectament simètrica. Les seves parets són rugoses, estan fracturades i contenen cavitats on l’aigua forma remolins o pot quedar emmagatzemada temporalment», explica Marco Dentz.
Aquesta altíssima velocitat de flux els fa extremadament sensibles: enfront de pluges torrencials poden desbordar-se i causar greus inundacions, i davant d’un abocament químic o agrícola, la contaminació pot arribar a pous d’aigua potable en qüestió d’hores o dies.
Per desentranyar aquestes complexes dinàmiques, l’equip del projecte KARST està combinant la caracterització de coves amb experiments a escala de laboratori i models digitals d’última generació. També han creat la base de dades mundial més gran de xarxes de coves, recopilant la informació de més de 172 sistemes càrstics (15 dels quals a Espanya).
En aquest primer Dia Internacional de les Coves i el Karst, des de l’IDAEA reafirmem el nostre compromís amb l’estudi i la protecció dels recursos hídrics subterranis. Recerques fonamentals en la física de fluids, com les desenvolupades per Marco Dentz i el seu equip del Porous media multiscale modeling laboratory, estan demostrant ser capdavanteres i molt innovadores en aquest camp de la hidrogeologia.
Més notícies
