-
El llargmetratge documental, finançat per la FECYT i cofinançat per CaixaForum+, recorre més de 5.000 quilòmetres per analitzar la gestió dels recursos hídrics i les solucions davant del canvi climàtic.
-
Els investigadors de l’IDAEA-CSIC Víctor Matamoros i Estanislao Pujades hi participen explicant les iniciatives per millorar la qualitat de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Ja està a punt L’última gota (Projecte FCT-23-18913), un llargmetratge documental de divulgació científica que proposa un viatge de més de 5.000 quilòmetres per la geografia espanyola per abordar un dels reptes més urgents del nostre temps: la gestió, l’ús i la conservació de l’aigua en el context de l’actual crisi climàtica.
El projecte, finançat en el marc de la convocatòria d’ajuts per al foment de la cultura científica de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) i cofinançat per CaixaForum+, ha estat produït per Sarao Films. La direcció i el guió són a càrrec dels professors de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla Ángeles Martínez i Antonio Gómez, juntament amb l’antic alumne de la mateixa universitat Paco Ortiz. A més, la producció compta amb el patrocini de GSA Servicios Ambientales i l’assessorament estratègic de Greenpeace.
Amb una durada d’1 hora i 11 minuts, l’obra trenca amb els formats estàtics tradicionals i adopta l’estructura d’una road movie conduïda pel periodista i divulgador Julio Muñoz Gijón. A través d’aquest format dinàmic, el documental s’endinsa en aqüífers sobreexplotats, recorre rius afectats per la contaminació agrícola i industrial i explora les solucions tecnològiques i urbanístiques més innovadores en ciutats clau d’Espanya.
L’objectiu principal de la iniciativa és promoure un canvi d’actitud en la societat, fomentant la consciència ambiental i el pensament crític. Per garantir el màxim rigor científic, el documental compta amb la participació de 17 experts de primer nivell procedents d’universitats espanyoles, del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i d’organismes internacionals com l’ONU.

Entre aquests experts destaquen dos investigadors de l’IDAEA: Víctor Matamoros, especialista en solucions basades en la natura per a la descontaminació d’aigües, que explica el procés de restauració del riu Besòs (Barcelona) i el funcionament de nous sistemes sostenibles per al tractament d’efluents; i l’hidrogeòleg Estanislao Pujades, que aborda les iniciatives de descontaminació de les aigües i els processos d’infiltració en aqüífers subterranis per optimitzar l’aprofitament dels recursos hídrics.
Al llarg dels seus cinc blocs temàtics, el documental recorre qüestions que van des de l’anàlisi de la governança de les dades a Sevilla i la intel·ligència artificial aplicada a l’aigua a València, passant pels conflictes de conques hidrogràfiques a Saragossa i Elx, fins a la degradació ecològica d’espais naturals de Galícia. Tot i això, la producció conclou amb una mirada optimista cap al futur mostrant casos d’èxit de restauració fluvial i el desenvolupament de les anomenades «ciutats esponja» a Barcelona, Madrid i Sevilla, tot defensant un nou paradigma: aprendre a treballar a favor de la natura.
Amb l’objectiu d’ampliar-ne l’abast i l’impacte social, el projecte incorpora un ecosistema de microcàpsules informatives i infografies per a les xarxes socials. A més, en el seu compromís amb la inclusió, s’han desenvolupat eines d’accessibilitat audiovisual que inclouen subtítols adaptats i audiodescripció per a persones amb discapacitat visual i auditiva.








