L’IDAEA commemora el Dia Mundial del Medi Ambient 2026 a través d’un projecte artístic il·lustrat inspirat en els grans desafiaments científics que orienten la recerca del centre.
A més, posa en valor alguns dels projectes més destacats en què treballa actualment per comprendre i afrontar aquests reptes.
Segons les Nacions Unides, l’escassetat d’aigua, la salut, la contaminació o el canvi climàtic són alguns dels grans desafiaments del nostre temps. Abordar-los requereix coneixement científic per explicar com funciona el nostre planeta i entendre com l’afecta l’impacte antropogènic, amb l’objectiu d’aportar evidències sòlides que contribueixin a la presa de decisions.
Com a centre de referència del CSIC en recerca ambiental, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) estructura la seva activitat científica al voltant de quatre grans reptes: la contaminació i els seus efectes, els recursos hídrics, la resiliència dels ecosistemes i el desenvolupament de solucions per a aquests desafiaments ambientals. La recerca científica genera dades, models i evidències, però també planteja preguntes sobre la nostra relació amb el planeta.
L’art és una eina extraordinària per apropar aquestes qüestions científiques a la societat i contribuir així a reforçar aquest vincle tan necessari entre les persones, el medi ambient i la ciència. Amb aquest propòsit, l’IDAEA ha impulsat un projecte artístic, juntament amb la doctora en ciències del mar i il·lustradora Claudia Sanz, que interpreta visualment aquests quatre reptes científics, transformant conceptes i processos complexos en imatges capaces de despertar noves preguntes, emocions i maneres de mirar el món que habitem.
Repte 1. Estudiar la contaminació i els seus efectes
Identificar i quantificar els contaminants presents al medi ambient, les seves vies d’exposició i els seus efectes sobre la salut humana i els ecosistemes.
La contaminació ambiental és complexa: en un mateix entorn poden conviure centenars de milers de substàncies tòxiques de naturalesa química i origen molt diversos, les interaccions de les quals continuen sent sovint poc conegudes, però poden agreujar-ne els efectes.
Per afrontar aquest desafiament, l’IDAEA desenvolupa tècniques analítiques avançades, toxicològiques, d’exposició i de modelització per identificar els contaminants, entendre com es dispersen, determinar-ne les vies d’exposició i avaluar-ne el risc per als ecosistemes i la salut humana.
HARMONIE: reduir l’impacte de la contaminació atmosfèrica i acústica sobre la salut a Europa
La contaminació atmosfèrica i el soroll continuen sent dos dels principals problemes ambientals a les ciutats de tot el món. El projecte europeu HARMONIE relaciona la contaminació urbana amb indicadors de salut, modelitzant els efectes de diferents planificacions urbanes i ajudant les ciutats a dissenyar estratègies més justes i efectives per combatre aquests problemes.
Finançat pel programa Horitzó Europa de la Unió Europea, HARMONIE combina xarxes de sensors, campanyes mòbils amb bicicleta, monitoratge a les llars i models digitals. També analitza contaminants tradicionals i altres d’emergents, com el carboni negre, les partícules ultrafines o el potencial oxidatiu.
En concret, el projecte posarà en marxa bessons digitals de cinc ciutats europees (Barcelona, Barakaldo, Lausana, Gävle i Sarajevo) a partir del monitoratge real de la contaminació, dels patrons de comportament i de les dades de salut. Això permetrà simular com diferents mesures urbanes (peatonalitzacions, canvis en la mobilitat, zones verdes, etc.) afecten els patrons de contaminació i, d’aquesta manera, estimar-ne els beneficis sobre la salut.
«Un dels aspectes més interessants és que estudiarem com l’exposició a la contaminació afecta persones vulnerables, com ara pacients amb malalties respiratòries i infants amb asma», declara Ioar Rivas, investigadora de l’IDAEA i participant de HARMONIE.
Repte 2. Comprendre i protegir els recursos hídrics i geològics
Investigar com funcionen les aigües subterrànies i els processos fisicoquímics del subsòl per poder gestionar-los de manera més sostenible, segura i eficient.
En l’actual context de canvi climàtic, les aigües subterrànies i superficials esdevenen un bé molt preuat. Fenòmens com l’augment de la població, la sobreexplotació i la contaminació dels aqüífers o la sequera posen en risc els recursos hídrics, generant grans desigualtats amb implicacions socials i econòmiques.
A més, el subsòl ofereix la possibilitat d’emmagatzemar gasos geològicament, amb importants implicacions per al desenvolupament de solucions de mitigació del canvi climàtic (com l’emmagatzematge de CO₂) o per al sector de les energies renovables (com l’hidrogen verd).
HyDRA: eines i protocols per accelerar l’emmagatzematge geològic d’hidrogen
Les energies renovables, tot i ser el principal motor de la transició energètica, plantegen un gran repte: com que l’energia generada per la natura no sempre és constant, cal desenvolupar sistemes d’emmagatzematge que permetin conservar l’energia sobrant per als moments en què la generació sigui insuficient.
Una de les estratègies consisteix a utilitzar energies renovables per fer l’electròlisi de l’aigua, és a dir, separar-ne l’hidrogen de l’oxigen. Aquest hidrogen sobrant s’emmagatzema al subsòl, normalment en antics jaciments de gas esgotats situats a gran profunditat, per poder ser utilitzat de nou en el futur. Per això s’anomena hidrogen verd, perquè tant la seva producció com el seu ús posterior generen energia neta.
El problema és que determinats bacteris del subsòl poden consumir l’hidrogen emmagatzemat. Això pot reduir la quantitat d’hidrogen disponible per ser utilitzada més endavant. A més, aquests bacteris poden interactuar amb l’hidrogen i generar subproductes que en dificultin l’ús futur.
El projecte HyDRA, finançat pel Clean Hydrogen Partnership i la Unió Europea, estudia com interactuen aquests microorganismes amb l’aigua, la roca i l’hidrogen en condicions similars a les del subsòl.
«Estudiar les interaccions bacteri-aigua-roca-hidrogen permet minimitzar els riscos associats a l’emmagatzematge d’hidrogen i ajuda a identificar emplaçaments més adequats», explica Josep M. Soler, investigador de l’IDAEA involucrat en el projecte HyDRA.
Repte 3. Avaluar la resiliència dels ecosistemes i els riscos ambientals
Analitzar de manera conjunta com afecten la contaminació, el canvi climàtic i els riscos naturals als ecosistemes i a la biodiversitat.
Comprendre com responen els ecosistemes a les pressions ambientals requereix analitzar els processos que connecten la contaminació, el clima i el funcionament del planeta. Per això, l’IDAEA estudia el cicle complet dels contaminants: des de les seves fonts d’emissió fins al seu transport, transformació i possibles efectes sobre els ecosistemes.
Aquest repte també aborda els efectes del canvi global i dels riscos naturals que amenacen les societats i els ecosistemes. Mitjançant l’estudi de paleoarxius naturals, l’IDAEA reconstrueix l’evolució del clima al llarg del temps per comprendre millor els canvis actuals i millorar les prediccions futures. A més, investiga fenòmens com les sequeres, els incendis forestals, els terratrèmols o l’activitat volcànica per anticipar riscos, reduir danys i millorar la resiliència dels territoris.
La contaminació antropogènica que arriba als oceans i a les regions polars més remotes
El grup Marine and Polar Microbes and Pollutants (MP2) estudia com els contaminants químics poden viatjar milers de quilòmetres a través de l’atmosfera i dels corrents oceànics fins a arribar a alguns dels indrets més remots del planeta, inclosos els oceans oberts i l’Antàrtida, on impacten directament en els cicles biogeoquímics globals.
A causa de la gran persistència de molts d’aquests compostos, alguns resisteixen la degradació natural i s’acumulen als organismes vius amb possibles efectes tòxics. Com a conseqüència, fins i tot ecosistemes aparentment verges contenen contaminants generats a milers de quilòmetres de distància, posant en risc la salut dels ecosistemes polars i oceànics.
Per entendre aquest fenomen, l’equip analitza mostres d’aigua, sediments, neu, atmosfera i organismes marins obtingudes durant campanyes oceanogràfiques a regions polars. Això permet estudiar el transport i els embornals d’aquests compostos.
«Un dels nostres principals focus de recerca són els microorganismes marins. Gràcies a les noves tècniques genòmiques, podem estudiar com els bacteris degraden els contaminants i com aquests alteren el funcionament dels ecosistemes», declara Maria Vila-Costa, investigadora principal del grup MP2.
Reto 4. Desarrollar soluciones para una gobernanza sostenible
Dissenyar tecnologies, indicadors i eines de presa de decisions per avançar cap a l’economia circular, l’avaluació del risc i les polítiques basades en evidències.
Transformar el coneixement científic en solucions pràctiques és fonamental per afrontar els desafiaments ambientals actuals. Per això, l’IDAEA treballa en el desenvolupament i la implementació de solucions que permetin millorar la qualitat de l’aigua, recuperar matèries primeres, restaurar ecosistemes i donar suport a la presa de decisions de les administracions públiques, les empreses i altres actors socials.
Aquest repte connecta la recerca amb l’acció i facilita la transició cap a una societat més sostenible i resilient.
Solucions basades en la natura per millorar la qualitat de l’aigua
Tot i que les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) eliminen eficaçment contaminants convencionals, algunes substàncies emergents (com fàrmacs, pesticides, microplàstics o compostos industrials) continuen arribant als rius, als aqüífers i a altres ecosistemes aquàtics.
Per afrontar aquest repte, l’investigador de l’IDAEA Víctor Matamoros lidera diversos projectes centrats en el desenvolupament de solucions basades en la natura (NBS, per les seves sigles en anglès), sistemes inspirats en processos naturals capaços de complementar els tractaments convencionals.
«Els resultats mostren l’enorme capacitat que tenen les plantes, els microorganismes i altres materials naturals per eliminar contaminants, incloses les substàncies emergents, de manera eficient i sostenible», assenyala Víctor Matamoros.
Aquesta línia de recerca s’ha materialitzat en projectes com NATURE, que ha avaluat el potencial de diferents solucions naturals per reduir la presència d’antibiòtics, gens de resistència antimicrobiana i patògens als ecosistemes aquàtics; UPWATER, que ha comprovat com aiguamolls innovadors basats en biochar i instal·lats al riu Besòs milloren la qualitat de l’aigua amb una menor ocupació de superfície; o les noves infraestructures d’aiguamolls artificials impulsades a l’EDAR de Rubí, on la combinació d’aiguamolls amb biochar, basses i canals de renaturalització permetrà augmentar l’eliminació de contaminants emergents i, alhora, millorar la biodiversitat de la zona.
Els resultats obtinguts fins ara són prometedors. En el projecte europeu LIFE SPOT, per exemple, l’equip va demostrar que la combinació de microalgues, bacteris i biofiltres elaborats amb residus de suro i fusta eliminava fins al 98 % dels nitrats i més del 90 % dels pesticides i antibiòtics presents en aigües subterrànies contaminades.
Des de la contaminació urbana fins a l’emmagatzematge d’energia renovable, passant per la protecció dels ecosistemes i el desenvolupament de solucions innovadores per als recursos hídrics, els quatre reptes científics de l’IDAEA reflecteixen la complexitat dels desafiaments ambientals actuals.
Les il·lustracions que acompanyen aquesta iniciativa pel Dia Mundial del Medi Ambient, i que neixen precisament d’aquests desafiaments, busquen generar noves formes de diàleg entre art, ciència i societat. Els materials es podran descarregar lliurement i acompanyaran diverses accions de divulgació impulsades pel centre.
Alicia S. Arroyo
Comunicació i Divulgació | IDAEA
Més notícies
