L’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) de Barcelona avalua els nivells de plaguicides i contaminants en espècies com ratpenats, flamencs i gavines
L’IDAEA-CSIC investiga els nivells de contaminants en animals com les aus. | Sílvia Lacorte
L’arròs, juntament amb el blat de moro i el blat, és un dels pilars de l’alimentació mundial. Només a Espanya es van produir 338.000 tones d’arròs el 2023, segons les darreres dades de l’Anuari d’Estadística del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Aquest cultiu, que ocupa una superfície de 55.000 hectàrees (equivalent a una quarta part de la província de Guipúscoa), és una part essencial de l’economia en regions com Tarragona. Tanmateix, aquesta activitat agrícola ha de trobar un equilibri difícil amb la realitat ambiental dels territoris on es desenvolupa.
La feina de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), busca garantir la sostenibilitat en la producció d’arròs i evitar que els compostos químics utilitzats en l’agricultura amenacin la supervivència d’ecosistemes protegits. Per exemple, l’Albufera de València rep cada any fins a 1,5 tones de plaguicides procedents dels arrossars del seu entorn, mentre que als sediments del Delta de l’Ebre s’hi han detectat 24 compostos diferents.
Les dades recollides per investigadores de l’IDAEA-CSIC mostren un impacte mediambiental sostingut en el temps. El 2010, van trobar nivells elevats de contaminants d’origen industrial i plaguicides al Delta de l’Ebre. Posteriorment, el 2017, van detectar fins a 35 plaguicides diferents a la zona, dels quals 17 ja estaven prohibits i la majoria estaven relacionats amb el cultiu de l’arròs. Les seves troballes posen de manifest la necessitat de desenvolupar estratègies que permetin fer més sostenible la producció d’aquest cereal estratègic sense comprometre la salut dels nostres espais naturals.
Ratpenats per avaluar l’impacte dels plaguicides
Per analitzar l’estat actual del Delta, l’ecotoxicòloga Ana López Antia lidera un grup de l’IDAEA-CSIC que investiga el possible efecte dels plaguicides que utilitzen els arrossers en el conjunt de l’ecosistema.
«Quan s’autoritza un producte plaguicida a la Unió Europea, s’avalua que no tingui efectes negatius sobre determinats tàxons, com ara aus i organismes aquàtics. El problema és que no s’avalua com afecta el conjunt de l’ecosistema, sinó només aquestes espècies concretes, sense tenir en compte les interaccions que existeixen entre elles. A més, un plaguicida no s’utilitza de manera independent, sinó que s’aplica juntament amb altres, de manera que els animals no estan exposats a una sola substància, sinó a una barreja de productes el efecte combinat dels quals no s’analitza», indica López Antia.
Gràcies al projecte europeu Syberac, el grup de l’ecotoxicòloga vol superar aquestes mancances mitjançant una anàlisi integral dels riscos dels productes químics que s’acumulen i es barregen un cop alliberats al medi. El projecte pretén entendre el flux de contaminants entre medis terrestres i aquàtics i els seus efectes sobre l’ecosistema utilitzant els ratpenats del Delta de l’Ebre i la seva xarxa tròfica com a model, tot considerant també les implicacions per a aus i invertebrats.
L’objectiu de Syberac és millorar la manera com s’avaluen i es prediuen els efectes dels plaguicides per evitar situacions com la dels neonicotinoides, una família d’insecticides amb efectes nocius sobre insectes beneficiosos que s’alimenten de nèctar i pol·len i sobre les abelles productores de mel. El 2018, la Unió Europea va prohibir l’ús a l’aire lliure de tres neonicotinoides pels seus danys als insectes pol·linitzadors.
«Els neonicotinoides van arribar a ser els insecticides més utilitzats al món durant deu anys», explica López Antia.
A més, des de l’IDAEA-CSIC treballen colze a colze amb els arrossers per trobar l’equilibri entre productivitat i conservació.
Ratpenat capturat per a la seva identificació individual durant la campanya d'estudi sobre exposició a plaguicides al Delta de l'Ebre. | Berta Pérez Vazquez
Tot i que la Unió Europea disposa de guies per avaluar els riscos dels plaguicides en diversos cultius, l’arròs en queda fora. La seva exclusió es deu al fet que «és un cultiu molt diferent, ja que es produeix en condicions d’inundació», aclareix l’experta. Hi ha un gran buit de coneixement sobre com valorar els riscos dels plaguicides en arrossars, especialment per a aus i mamífers. El mateix passa amb els ratpenats. «Fins ara sempre s’han utilitzat les musaranyes com a model de referència per estudiar l’impacte en ratpenats a escala europea, però aquests animals són totalment diferents», assenyala l’ecotoxicòloga.
Entre aquestes diferències fonamentals destaquen la capacitat de vol i unes demandes energètiques diferents. A més, la majoria d’espècies de ratpenats només tenen una cria a l’any i es creu que poden absorbir dosis elevades de substàncies tòxiques a través de les ales, la pell de les quals és extremament fina i molt irrigada.
«Investiguem l’arròs i els ratpenats perquè és evident que hi ha un buit de coneixement i el projecte pot ajudar a avaluar-ne els riscos», indica López Antia.
Flamencs, gavines i contaminants a l’Ebre
Una de les aus aquàtiques que nidifiquen al Delta de l’Ebre són els flamencs. En el seu refugi natural, aquests ocells estan exposats als residus tòxics procedents de l’activitat humana: l’agricultura intensiva, la indústria i el turisme. Una recerca liderada per Maria Dulsat Masvidal i Sílvia Lacorte, de l’IDAEA-CSIC, va detectar que la sang dels polls de flamenc a l’Ebre contenia nivells elevats de substàncies perfluoroalquilades (PFAS, per les sigles en anglès), una família de productes químics sintètics utilitzats en la indústria i en productes de consum. Se’ls coneix com a «químics eterns» per la seva elevada persistència al medi ambient.
Aquests residus s’acumulen en els organismes i es biomagnifiquen al llarg de les cadenes tròfiques. Les aus poden estar exposades als PFAS a través de la dieta i poden transferir aquests compostos a les seves cries mitjançant els ous durant la posta.
«En els flamencs del Delta de l’Ebre, els nivells de PFOA, un tipus de PFAS, són similars als dels individus que viuen al costat d’una fàbrica de productes químics industrials d’una multinacional on es produeixen aquestes substàncies», indica Lacorte.
El seu equip està analitzant els PFAS presents en plaguicides per esclarir l’origen d’aquestes substàncies detectades en la sang dels polls de flamenc, que per la seva elevada concentració no poden provenir només de la transferència materna, sinó també de la dieta, assenyala la científica.
També van detectar en la sang de les aus del Delta hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), contaminants orgànics fruit de la combustió incompleta de matèria orgànica, que podrien provenir de vehicles utilitzats en l’agricultura o de la crema de biomassa. A més, s’hi han detectat traces d’insecticides organoclorats ja prohibits, com el DDT, fet que indica una exposició històrica i no un ús actual del producte. Tanmateix, les investigadores no van detectar plaguicides d’ús actual en la sang de les aus, cosa que podria significar que no hi estan exposades o bé que el seu organisme els elimina. «És molt més probable que els metabolitzin ràpidament, però això no vol dir que no tinguin efectes», indica Ana López, investigadora que no va participar en l’estudi.
Les gavines són un altre animal analitzat per l’IDAEA, ja que són bons indicadors del nivell de contaminació d’un hàbitat en ser aus residents, és a dir, no migren i ponen els ous a la mateixa zona. L’equip de Silvia Lacorte fa el seguiment anual de contaminants orgànics persistents segons el Conveni d’Estocolm en ous de gavina des del 2009. Analitzen dues espècies: la gavina corsa (Larus audouinii), amb dieta piscívora, i la gavina de pota groga (Larus michahellis), que s’alimenta de fonts diverses i també freqüenta abocadors. Els resultats van mostrar que els ous de la gavina corsa presenten nivells més elevats de contaminants que els de la gavina de pota groga. De nou, van destacar les altes concentracions de PFAS detectades als ous.
Per avaluar la font de contaminació de PFAS en gavines, es va contactar amb pescadors locals i es va analitzar la seva presència en sardines i anxoves de la zona. Es va generar un model per avaluar l’acumulació i la transferència materna de PFAS de la sang dels adults als ous. Les concentracions estimades a partir de la dieta encaixaven amb els nivells acumulats als ous.
«La gavina de pota groga presenta concentracions més baixes de contaminants que les que s’alimenten de peix, ja que un abocador representa una dieta molt més variada en comparació amb una dieta estrictament piscívora», indica Lacorte.
La font dels PFAS detectats en aus del Delta de l’Ebre és encara desconeguda. Els equips de l’IDAEA estan analitzant aigües, sòls i sediments per esclarir-ne l’origen. Un buit de coneixement en l’entorn d’aquest espai natural, de gran importància econòmica, que les científiques intenten omplir per il·luminar les múltiples causes que hi ha darrere del declivi de les aus a Europa.
Contingut realitzat per Fermín Grodira, dins del Programa d’Ajuts CSIC – Fundació BBVA de Comunicació Científica, Convocatòria 2024
Més notícies
