{"id":18398,"date":"2026-06-05T11:26:44","date_gmt":"2026-06-05T09:26:44","guid":{"rendered":"http:\/\/idaeaold.com.devel\/?p=18398"},"modified":"2026-06-05T11:32:54","modified_gmt":"2026-06-05T09:32:54","slug":"quatre-reptes-cientifics-per-entendre-i-protegir-el-nostre-planeta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/quatre-reptes-cientifics-per-entendre-i-protegir-el-nostre-planeta\/","title":{"rendered":"Quatre reptes cient\u00edfics per entendre i protegir el nostre planeta"},"content":{"rendered":"

L\u2019IDAEA commemora el Dia Mundial del Medi Ambient 2026<\/strong> a trav\u00e9s d\u2019un projecte art\u00edstic il\u00b7lustrat inspirat en els grans desafiaments cient\u00edfics que orienten la recerca del centre.<\/h4>\n

A m\u00e9s, posa en valor alguns dels projectes m\u00e9s destacats en qu\u00e8 treballa actualment per comprendre i afrontar aquests reptes.<\/h4>\n

\"\"<\/p>\n

Segons les Nacions Unides<\/strong>, l\u2019escassetat d\u2019aigua, la salut, la contaminaci\u00f3 o el canvi clim\u00e0tic s\u00f3n alguns dels grans desafiaments del nostre temps<\/strong><\/a>. Abordar-los requereix coneixement cient\u00edfic per explicar com funciona el nostre planeta i entendre com l\u2019afecta l\u2019impacte antropog\u00e8nic, amb l\u2019objectiu d\u2019aportar evid\u00e8ncies s\u00f2lides que contribueixin a la presa de decisions.<\/p>\n

Com a centre de refer\u00e8ncia del CSIC en recerca ambiental<\/strong>, l\u2019Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l\u2019Aigua (IDAEA)<\/strong> estructura la seva activitat cient\u00edfica al voltant de quatre grans reptes<\/strong>: la contaminaci\u00f3 i els seus efectes, els recursos h\u00eddrics, la resili\u00e8ncia dels ecosistemes i el desenvolupament de solucions per a aquests desafiaments ambientals. La recerca cient\u00edfica genera dades, models i evid\u00e8ncies, per\u00f2 tamb\u00e9 planteja preguntes sobre la nostra relaci\u00f3 amb el planeta.<\/p>\n

L\u2019art \u00e9s una eina extraordin\u00e0ria per apropar aquestes q\u00fcestions cient\u00edfiques a la societat i contribuir aix\u00ed a refor\u00e7ar aquest vincle tan necessari entre les persones, el medi ambient i la ci\u00e8ncia. Amb aquest prop\u00f2sit, l\u2019IDAEA ha impulsat un projecte art\u00edstic<\/strong>, juntament amb la doctora en ci\u00e8ncies del mar i il\u00b7lustradora Claudia Sanz<\/strong><\/a>, que interpreta visualment aquests quatre reptes cient\u00edfics, transformant conceptes i processos complexos en imatges capaces de despertar noves preguntes, emocions i maneres de mirar el m\u00f3n que habitem.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

Repte 1. Estudiar la contaminaci\u00f3 i els seus efectes<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div>
Identificar i quantificar els contaminants presents al medi ambient, les seves vies d\u2019exposici\u00f3 i els seus efectes sobre la salut humana i els ecosistemes.<\/h5>\n

 <\/p>\n

La contaminaci\u00f3 ambiental \u00e9s complexa: en un mateix entorn poden conviure centenars de milers de subst\u00e0ncies t\u00f2xiques de naturalesa qu\u00edmica i origen molt diversos, les interaccions de les quals continuen sent sovint poc conegudes, per\u00f2 poden agreujar-ne els efectes.<\/p>\n

Per afrontar aquest desafiament, l\u2019IDAEA desenvolupa t\u00e8cniques anal\u00edtiques avan\u00e7ades, toxicol\u00f2giques, d\u2019exposici\u00f3 i de modelitzaci\u00f3 per identificar els contaminants, entendre com es dispersen, determinar-ne les vies d\u2019exposici\u00f3 i avaluar-ne el risc per als ecosistemes i la salut humana.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

<\/span><\/div><\/div><\/div>

HARMONIE: reduir l\u2019impacte de la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i ac\u00fastica sobre la salut a Europa<\/h4>\n

La contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i el soroll continuen sent dos dels principals problemes ambientals a les ciutats de tot el m\u00f3n. El projecte europeu HARMONIE<\/strong> <\/a>relaciona la contaminaci\u00f3 urbana amb indicadors de salut, modelitzant els efectes de diferents planificacions urbanes<\/strong> i ajudant les ciutats a dissenyar estrat\u00e8gies m\u00e9s justes i efectives<\/strong> per combatre aquests problemes.<\/p>\n

Finan\u00e7at pel programa Horitz\u00f3 Europa de la Uni\u00f3 Europea, HARMONIE combina xarxes de sensors, campanyes m\u00f2bils amb bicicleta, monitoratge a les llars i models digitals. Tamb\u00e9 analitza contaminants tradicionals i altres d\u2019emergents, com el carboni negre, les part\u00edcules ultrafines o el potencial oxidatiu.<\/p>\n

En concret, el projecte posar\u00e0 en marxa bessons digitals de cinc ciutats europees<\/a> (Barcelona, Barakaldo, Lausana, G\u00e4vle i Sarajevo) a partir del monitoratge real de la contaminaci\u00f3, dels patrons de comportament i de les dades de salut. Aix\u00f2 permetr\u00e0 simular com diferents mesures urbanes (peatonalitzacions, canvis en la mobilitat, zones verdes, etc.) afecten els patrons de contaminaci\u00f3 i, d\u2019aquesta manera, estimar-ne els beneficis sobre la salut.<\/p>\n

\n

\u00abUn dels aspectes m\u00e9s interessants \u00e9s que estudiarem com l\u2019exposici\u00f3 a la contaminaci\u00f3 afecta persones vulnerables, com ara pacients amb malalties respirat\u00f2ries i infants amb asma\u00bb, declara Ioar Rivas<\/strong><\/a>, investigadora de l\u2019IDAEA i participant de HARMONIE.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div><\/div><\/div>

Repte 2. Comprendre i protegir els recursos h\u00eddrics i geol\u00f2gics<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div>
<\/span><\/div><\/div><\/div>
Investigar com funcionen les aig\u00fces subterr\u00e0nies i els processos fisicoqu\u00edmics del subs\u00f2l per poder gestionar-los de manera m\u00e9s sostenible, segura i eficient.<\/h5>\n

 <\/p>\n

En l\u2019actual context de canvi clim\u00e0tic, les aig\u00fces subterr\u00e0nies i superficials esdevenen un b\u00e9 molt preuat. Fen\u00f2mens com l\u2019augment de la poblaci\u00f3, la sobreexplotaci\u00f3 i la contaminaci\u00f3 dels aq\u00fc\u00edfers o la sequera posen en risc els recursos h\u00eddrics, generant grans desigualtats amb implicacions socials i econ\u00f2miques.<\/p>\n

A m\u00e9s, el subs\u00f2l ofereix la possibilitat d\u2019emmagatzemar gasos geol\u00f2gicament, amb importants implicacions per al desenvolupament de solucions de mitigaci\u00f3 del canvi clim\u00e0tic (com l\u2019emmagatzematge de CO\u2082) o per al sector de les energies renovables (com l\u2019hidrogen verd).<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

HyDRA: eines i protocols per accelerar l\u2019emmagatzematge geol\u00f2gic d\u2019hidrogen<\/h4>\n

Les energies renovables, tot i ser el principal motor de la transici\u00f3 energ\u00e8tica, plantegen un gran repte: com que l\u2019energia generada per la natura no sempre \u00e9s constant, cal desenvolupar sistemes d\u2019emmagatzematge que permetin conservar l\u2019energia sobrant per als moments en qu\u00e8 la generaci\u00f3 sigui insuficient.<\/p>\n

Una de les estrat\u00e8gies consisteix a utilitzar energies renovables per fer l\u2019electr\u00f2lisi de l\u2019aigua<\/strong>, \u00e9s a dir, separar-ne l\u2019hidrogen de l\u2019oxigen. Aquest hidrogen sobrant s\u2019emmagatzema al subs\u00f2l<\/strong>, normalment en antics jaciments de gas esgotats situats a gran profunditat, per poder ser utilitzat de nou en el futur. Per aix\u00f2 s\u2019anomena hidrogen verd, perqu\u00e8 tant la seva producci\u00f3 com el seu \u00fas posterior generen energia neta.<\/p>\n

El problema \u00e9s que determinats bacteris del subs\u00f2l poden consumir l\u2019hidrogen emmagatzemat. Aix\u00f2 pot reduir la quantitat d\u2019hidrogen disponible per ser utilitzada m\u00e9s endavant. A m\u00e9s, aquests bacteris poden interactuar amb l\u2019hidrogen i generar subproductes que en dificultin l\u2019\u00fas futur.<\/p>\n

El projecte HyDRA<\/strong><\/a>, finan\u00e7at pel Clean Hydrogen Partnership i la Uni\u00f3 Europea, estudia com interactuen aquests microorganismes amb l\u2019aigua, la roca i l\u2019hidrogen<\/strong> en condicions similars a les del subs\u00f2l.<\/p>\n

\n

\u00abEstudiar les interaccions bacteri-aigua-roca-hidrogen permet minimitzar els riscos associats a l\u2019emmagatzematge d\u2019hidrogen i ajuda a identificar empla\u00e7aments m\u00e9s adequats\u00bb, explica Josep M. Soler<\/strong><\/a>, investigador de l\u2019IDAEA involucrat en el projecte HyDRA.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div><\/div><\/div>

Repte 3. Avaluar la resili\u00e8ncia dels ecosistemes i els riscos ambientals<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div>
Analitzar de manera conjunta com afecten la contaminaci\u00f3, el canvi clim\u00e0tic i els riscos naturals als ecosistemes i a la biodiversitat.<\/h5>\n

 <\/p>\n

Comprendre com responen els ecosistemes a les pressions ambientals requereix analitzar els processos que connecten la contaminaci\u00f3, el clima i el funcionament del planeta. Per aix\u00f2, l\u2019IDAEA estudia el cicle complet dels contaminants: des de les seves fonts d\u2019emissi\u00f3 fins al seu transport, transformaci\u00f3 i possibles efectes sobre els ecosistemes.<\/p>\n

Aquest repte tamb\u00e9 aborda els efectes del canvi global i dels riscos naturals que amenacen les societats i els ecosistemes. Mitjan\u00e7ant l\u2019estudi de paleoarxius naturals, l\u2019IDAEA reconstrueix l\u2019evoluci\u00f3 del clima al llarg del temps per comprendre millor els canvis actuals i millorar les prediccions futures. A m\u00e9s, investiga fen\u00f2mens com les sequeres, els incendis forestals, els terratr\u00e8mols o l\u2019activitat volc\u00e0nica per anticipar riscos, reduir danys i millorar la resili\u00e8ncia dels territoris.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

<\/span><\/div><\/div><\/div>

La contaminaci\u00f3 antropog\u00e8nica que arriba als oceans i a les regions polars m\u00e9s remotes<\/h4>\n

El grup Marine and Polar Microbes and Pollutants (MP2)<\/a> estudia com els contaminants qu\u00edmics poden viatjar milers de quil\u00f2metres a trav\u00e9s de l\u2019atmosfera i dels corrents oce\u00e0nics<\/a> fins a arribar a alguns dels indrets m\u00e9s remots del planeta, inclosos els oceans oberts i l\u2019Ant\u00e0rtida, on impacten directament en els cicles biogeoqu\u00edmics globals.<\/p>\n

A causa de la gran persist\u00e8ncia<\/strong> de molts d\u2019aquests compostos, alguns resisteixen la degradaci\u00f3 natural i s\u2019acumulen als organismes vius amb possibles efectes t\u00f2xics. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, fins i tot ecosistemes aparentment verges contenen contaminants generats a milers de quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia, posant en risc la salut dels ecosistemes polars i oce\u00e0nics<\/strong>.<\/p>\n

Per entendre aquest fenomen, l\u2019equip analitza mostres d\u2019aigua, sediments, neu, atmosfera i organismes marins obtingudes durant campanyes oceanogr\u00e0fiques a regions polars. Aix\u00f2 permet estudiar el transport i els embornals d\u2019aquests compostos.<\/p>\n

\n

\u00abUn dels nostres principals focus de recerca s\u00f3n els microorganismes marins. Gr\u00e0cies a les noves t\u00e8cniques gen\u00f2miques, podem estudiar com els bacteris degraden els contaminants i com aquests alteren el funcionament dels ecosistemes\u00bb, declara Maria Vila-Costa<\/strong><\/a>, investigadora principal del grup MP2.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div><\/div><\/div>

Reto 4. Desarrollar soluciones para una gobernanza sostenible<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div>
<\/span><\/div><\/div><\/div>
Dissenyar tecnologies, indicadors i eines de presa de decisions per avan\u00e7ar cap a l\u2019economia circular, l\u2019avaluaci\u00f3 del risc i les pol\u00edtiques basades en evid\u00e8ncies.<\/h5>\n

 <\/p>\n

Transformar el coneixement cient\u00edfic en solucions pr\u00e0ctiques \u00e9s fonamental per afrontar els desafiaments ambientals actuals. Per aix\u00f2, l\u2019IDAEA treballa en el desenvolupament i la implementaci\u00f3 de solucions que permetin millorar la qualitat de l\u2019aigua, recuperar mat\u00e8ries primeres, restaurar ecosistemes i donar suport a la presa de decisions de les administracions p\u00fabliques, les empreses i altres actors socials.<\/p>\n

Aquest repte connecta la recerca amb l\u2019acci\u00f3 i facilita la transici\u00f3 cap a una societat m\u00e9s sostenible i resilient.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

Solucions basades en la natura per millorar la qualitat de l\u2019aigua<\/h4>\n

Tot i que les estacions depuradores d\u2019aig\u00fces residuals (EDAR) eliminen efica\u00e7ment contaminants convencionals, algunes subst\u00e0ncies emergents<\/strong> (com f\u00e0rmacs, pesticides, micropl\u00e0stics o compostos industrials) continuen arribant als rius, als aq\u00fc\u00edfers i a altres ecosistemes aqu\u00e0tics<\/strong>.<\/p>\n

Per afrontar aquest repte, l\u2019investigador de l\u2019IDAEA V\u00edctor Matamoros<\/strong><\/a> lidera diversos projectes centrats en el desenvolupament de solucions basades en la natura (NBS, per les seves sigles en angl\u00e8s), sistemes inspirats en processos naturals capa\u00e7os de complementar els tractaments convencionals<\/strong>.<\/p>\n

\n

\u00abEls resultats mostren l\u2019enorme capacitat que tenen les plantes, els microorganismes i altres materials naturals per eliminar contaminants, incloses les subst\u00e0ncies emergents, de manera eficient i sostenible\u00bb, assenyala V\u00edctor Matamoros<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Aquesta l\u00ednia de recerca s\u2019ha materialitzat en projectes com NATURE<\/strong><\/a>, que ha avaluat el potencial de diferents solucions naturals per reduir la pres\u00e8ncia d\u2019antibi\u00f2tics<\/a>, gens de resist\u00e8ncia antimicrobiana i pat\u00f2gens als ecosistemes aqu\u00e0tics; UPWATER<\/strong><\/a>, que ha comprovat com aiguamolls innovadors basats en biochar i instal\u00b7lats al riu Bes\u00f2s milloren la qualitat de l\u2019aigua amb una menor ocupaci\u00f3 de superf\u00edcie; o les noves infraestructures d\u2019aiguamolls artificials impulsades a l\u2019EDAR de Rub\u00ed<\/a>, on la combinaci\u00f3 d\u2019aiguamolls amb biochar, basses i canals de renaturalitzaci\u00f3 permetr\u00e0 augmentar l\u2019eliminaci\u00f3 de contaminants emergents i, alhora, millorar la biodiversitat de la zona.<\/p>\n

Els resultats obtinguts fins ara s\u00f3n prometedors. En el projecte europeu LIFE SPOT<\/strong><\/a>, per exemple, l\u2019equip va demostrar que la combinaci\u00f3 de microalgues, bacteris i biofiltres elaborats amb residus de suro i fusta eliminava fins al 98 % dels nitrats i m\u00e9s del 90 % dels pesticides i antibi\u00f2tics presents en aig\u00fces subterr\u00e0nies contaminades.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

Des de la contaminaci\u00f3 urbana fins a l\u2019emmagatzematge d\u2019energia renovable, passant per la protecci\u00f3 dels ecosistemes i el desenvolupament de solucions innovadores per als recursos h\u00eddrics, els quatre reptes cient\u00edfics de l\u2019IDAEA reflecteixen la complexitat dels desafiaments ambientals actuals.<\/p>\n

Les il\u00b7lustracions que acompanyen aquesta iniciativa pel Dia Mundial del Medi Ambient, i que neixen precisament d\u2019aquests desafiaments, busquen generar noves formes de di\u00e0leg entre art, ci\u00e8ncia i societat. Els materials es podran descarregar lliurement i acompanyaran diverses accions de divulgaci\u00f3 impulsades pel centre.<\/p>\n

Alicia S. Arroyo<\/em>
\nComunicaci\u00f3 i Divulgaci\u00f3 | IDAEA<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":9,"featured_media":18353,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[135],"class_list":["post-18398","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-ca","tag-blog-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18398","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=18398"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18398\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":18414,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/18398\/revisions\/18414"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/18353"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=18398"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=18398"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=18398"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}