L\u2019Institut de Diagn\u00f2stic Ambiental i Estudis de l\u2019Aigua (IDAEA-CSIC) de Barcelona avalua els nivells de plaguicides i contaminants en esp\u00e8cies com ratpenats, flamencs i gavines<\/h4>\n![\"\"](\"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/flamencs_1-1024x768.jpg\")
L\u2019IDAEA-CSIC investiga els nivells de contaminants en animals com les aus. | S\u00edlvia Lacorte<\/p><\/div>\n<\/div>
L\u2019arr\u00f2s, juntament amb el blat de moro i el blat, \u00e9s un dels pilars de l\u2019alimentaci\u00f3 mundial. Nom\u00e9s a Espanya es van produir 338.000 tones d\u2019arr\u00f2s el 2023, segons les darreres dades de l\u2019Anuari d\u2019Estad\u00edstica del Ministeri d\u2019Agricultura, Pesca i Alimentaci\u00f3. Aquest cultiu, que ocupa una superf\u00edcie de 55.000 hect\u00e0rees (equivalent a una quarta part de la prov\u00edncia de Guip\u00fascoa), \u00e9s una part essencial de l\u2019economia en regions com Tarragona. Tanmateix, aquesta activitat agr\u00edcola ha de trobar un equilibri dif\u00edcil amb la realitat ambiental dels territoris on es desenvolupa.<\/p>\n
La feina de l\u2019Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l\u2019Aigua (IDAEA-CSIC)<\/span><\/span><\/strong>, centre del Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC)<\/span><\/span>, busca garantir la sostenibilitat en la producci\u00f3 d\u2019arr\u00f2s i evitar que els compostos qu\u00edmics utilitzats en l\u2019agricultura amenacin la superviv\u00e8ncia d\u2019ecosistemes protegits<\/strong>. Per exemple, l\u2019Albufera de Val\u00e8ncia<\/span><\/span> rep cada any fins a 1,5 tones de plaguicides<\/a> procedents dels arrossars del seu entorn, mentre que als sediments del Delta de l\u2019Ebre<\/span><\/span> s\u2019hi han detectat 24 compostos diferents<\/a>.<\/p>\nLes dades recollides per investigadores de l\u2019IDAEA-CSIC mostren un impacte mediambiental sostingut en el temps<\/strong>. El 2010<\/a>, van trobar nivells elevats de contaminants d\u2019origen industrial i plaguicides al Delta de l\u2019Ebre. Posteriorment, el 2017, van detectar fins a 35 plaguicides<\/a> diferents a la zona, dels quals 17 ja estaven prohibits i la majoria estaven relacionats amb el cultiu de l\u2019arr\u00f2s. Les seves troballes posen de manifest la necessitat de desenvolupar estrat\u00e8gies que permetin fer m\u00e9s sostenible la producci\u00f3 d\u2019aquest cereal estrat\u00e8gic sense comprometre la salut dels nostres espais naturals.<\/p>\n<\/div>Ratpenats per avaluar l\u2019impacte dels plaguicides<\/h3>\n
Per analitzar l\u2019estat actual del Delta, l\u2019ecotoxic\u00f2loga Ana L\u00f3pez Antia<\/strong><\/a> lidera un grup de l\u2019IDAEA-CSIC que investiga el possible efecte dels plaguicides que utilitzen els arrossers en el conjunt de l\u2019ecosistema<\/strong>.<\/p>\n\n\u00abQuan s\u2019autoritza un producte plaguicida a la Uni\u00f3 Europea, s\u2019avalua que no tingui efectes negatius sobre determinats t\u00e0xons, com ara aus i organismes aqu\u00e0tics. El problema \u00e9s que no s\u2019avalua com afecta el conjunt de l\u2019ecosistema<\/strong>, sin\u00f3 nom\u00e9s aquestes esp\u00e8cies concretes, sense tenir en compte les interaccions que existeixen entre elles. A m\u00e9s, un plaguicida no s\u2019utilitza de manera independent, sin\u00f3 que s\u2019aplica juntament amb altres, de manera que els animals no estan exposats a una sola subst\u00e0ncia, sin\u00f3 a una barreja de productes el efecte combinat dels quals no s\u2019analitza\u00bb, indica L\u00f3pez Antia<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Gr\u00e0cies al projecte europeu Syberac<\/strong><\/a>, el grup de l\u2019ecotoxic\u00f2loga vol superar aquestes mancances mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi integral dels riscos dels productes qu\u00edmics que s\u2019acumulen i es barregen un cop alliberats al medi<\/strong>. El projecte pret\u00e9n entendre el flux de contaminants entre medis terrestres i aqu\u00e0tics i els seus efectes sobre l\u2019ecosistema utilitzant els ratpenats del Delta de l\u2019Ebre i la seva xarxa tr\u00f2fica com a model<\/strong>, tot considerant tamb\u00e9 les implicacions per a aus i invertebrats.<\/p>\nL\u2019objectiu de Syberac \u00e9s millorar la manera com s\u2019avaluen i es prediuen els efectes dels plaguicides<\/strong> per evitar situacions com la dels neonicotinoides<\/strong>, una fam\u00edlia d\u2019insecticides amb efectes nocius sobre insectes beneficiosos que s\u2019alimenten de n\u00e8ctar i pol\u00b7len<\/a> i sobre les abelles productores de mel. El 2018, la Uni\u00f3 Europea va prohibir l\u2019\u00fas a l\u2019aire lliure de tres neonicotinoides pels seus danys als insectes pol\u00b7linitzadors.<\/p>\n\n\u00abEls neonicotinoides van arribar a ser els insecticides m\u00e9s utilitzats al m\u00f3n durant deu anys\u00bb, explica L\u00f3pez Antia<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\nA m\u00e9s, des de l\u2019IDAEA-CSIC treballen colze a colze amb els arrossers per trobar l\u2019equilibri entre productivitat i conservaci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>![](\"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/IMG-20250805-WA0044-576x1024.jpg\")
<\/span>Ratpenat capturat per a la seva identificaci\u00f3 individual durant la campanya d'estudi sobre exposici\u00f3 a plaguicides al Delta de l'Ebre. | Berta P\u00e9rez Vazquez<\/p><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
Tot i que la Uni\u00f3 Europea disposa de guies per avaluar els riscos dels plaguicides <\/strong>en diversos cultius, l\u2019arr\u00f2s en queda fora<\/strong>. La seva exclusi\u00f3 es deu al fet que \u00ab\u00e9s un cultiu molt diferent, ja que es produeix en condicions d\u2019inundaci\u00f3\u00bb<\/em>, aclareix l\u2019experta. Hi ha un gran buit de coneixement sobre com valorar els riscos dels plaguicides en arrossars, especialment per a aus i mam\u00edfers. El mateix passa amb els ratpenats. \u00abFins ara sempre s\u2019han utilitzat les musaranyes com a model de refer\u00e8ncia per estudiar l\u2019impacte en ratpenats a escala europea, per\u00f2 aquests animals s\u00f3n totalment diferents\u00bb<\/em>, assenyala l\u2019ecotoxic\u00f2loga.<\/p>\nEntre aquestes difer\u00e8ncies fonamentals destaquen la capacitat de vol i unes demandes energ\u00e8tiques diferents. A m\u00e9s, la majoria d\u2019esp\u00e8cies de ratpenats nom\u00e9s tenen una cria a l\u2019any i es creu que poden absorbir dosis elevades de subst\u00e0ncies t\u00f2xiques a trav\u00e9s de les ales, la pell de les quals \u00e9s extremament fina i molt irrigada.<\/p>\n
\n\u00abInvestiguem l\u2019arr\u00f2s i els ratpenats perqu\u00e8 \u00e9s evident que hi ha un buit de coneixement i el projecte pot ajudar a avaluar-ne els riscos\u00bb, indica L\u00f3pez Antia<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>Flamencs, gavines i contaminants a l\u2019Ebre<\/h3>\n
Una de les aus aqu\u00e0tiques que nidifiquen al Delta de l\u2019Ebre s\u00f3n els flamencs. En el seu refugi natural, aquests ocells estan exposats als residus t\u00f2xics procedents de l\u2019activitat humana: l\u2019agricultura intensiva, la ind\u00fastria i el turisme. Una recerca<\/a> liderada per Maria Dulsat Masvidal<\/strong><\/a> i S\u00edlvia Lacorte<\/strong><\/a>, de l\u2019IDAEA-CSIC, va detectar que la sang dels polls de flamenc a l\u2019Ebre contenia nivells elevats de subst\u00e0ncies perfluoroalquilades <\/strong>(PFAS<\/strong>, per les sigles en angl\u00e8s), una fam\u00edlia de productes qu\u00edmics sint\u00e8tics utilitzats en la ind\u00fastria i en productes de consum. Se\u2019ls coneix com a \u00abqu\u00edmics eterns\u00bb per la seva elevada persist\u00e8ncia al medi ambient.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>![](\"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/flamencs-5-1024x768.jpg\")
<\/span><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Aquests residus s\u2019acumulen en els organismes i es biomagnifiquen al llarg de les cadenes tr\u00f2fiques. Les aus poden estar exposades als PFAS a trav\u00e9s de la dieta<\/strong> i poden transferir aquests compostos a les seves cries mitjan\u00e7ant els ous durant la posta.<\/p>\n\n\u00abEn els flamencs del Delta de l\u2019Ebre, els nivells de PFOA, un tipus de PFAS, s\u00f3n similars als dels individus que viuen al costat d\u2019una f\u00e0brica de productes qu\u00edmics industrials d\u2019una multinacional<\/a> on es produeixen aquestes subst\u00e0ncies\u00bb, indica Lacorte<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>El seu equip est\u00e0 analitzant els PFAS presents en plaguicides per esclarir l\u2019origen d\u2019aquestes subst\u00e0ncies detectades en la sang dels polls de flamenc, que per la seva elevada concentraci\u00f3 no poden provenir nom\u00e9s de la transfer\u00e8ncia materna, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la dieta, assenyala la cient\u00edfica.<\/p>\n
Tamb\u00e9 van detectar en la sang de les aus del Delta hidrocarburs arom\u00e0tics polic\u00edclics (HAP)<\/strong>, contaminants org\u00e0nics fruit de la combusti\u00f3 incompleta de mat\u00e8ria org\u00e0nica, que podrien provenir de vehicles utilitzats en l\u2019agricultura o de la crema de biomassa. A m\u00e9s, s\u2019hi han detectat traces d\u2019insecticides organoclorats ja prohibits, com el DDT, fet que indica una exposici\u00f3 hist\u00f2rica i no un \u00fas actual del producte. Tanmateix, les investigadores no van detectar plaguicides d\u2019\u00fas actual en la sang de les aus, cosa que podria significar que no hi estan exposades o b\u00e9 que el seu organisme els elimina. \u00ab\u00c9s molt m\u00e9s probable que els metabolitzin r\u00e0pidament, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que no tinguin efectes\u00bb<\/em>, indica Ana L\u00f3pez, investigadora que no va participar en l\u2019estudi.<\/p>\nLes gavines<\/strong> s\u00f3n un altre animal analitzat per l\u2019IDAEA, ja que s\u00f3n bons indicadors del nivell de contaminaci\u00f3<\/strong> d\u2019un h\u00e0bitat en ser aus residents, \u00e9s a dir, no migren i ponen els ous a la mateixa zona. L\u2019equip de Silvia Lacorte fa el seguiment anual de contaminants org\u00e0nics persistents<\/strong> segons el Conveni d\u2019Estocolm en ous de gavina des del 2009<\/strong>. Analitzen dues esp\u00e8cies: la gavina corsa (Larus audouinii<\/em>), amb dieta pisc\u00edvora, i la gavina de pota groga (Larus michahellis<\/em>), que s\u2019alimenta de fonts diverses i tamb\u00e9 freq\u00fcenta abocadors. Els resultats<\/a> van mostrar que els ous de la gavina corsa presenten nivells m\u00e9s elevats de contaminants que els de la gavina de pota groga. De nou, van destacar les altes concentracions de PFAS detectades als ous.<\/p>\nPer avaluar la font de contaminaci\u00f3 de PFAS en gavines, es va contactar amb pescadors locals i es va analitzar la seva pres\u00e8ncia en sardines i anxoves de la zona. Es va generar un model per avaluar l\u2019acumulaci\u00f3 i la transfer\u00e8ncia materna de PFAS de la sang dels adults als ous. Les concentracions estimades a partir de la dieta encaixaven amb els nivells acumulats als ous.<\/p>\n
\n\u00abLa gavina de pota groga presenta concentracions m\u00e9s baixes de contaminants que les que s\u2019alimenten de peix, ja que un abocador representa una dieta molt m\u00e9s variada en comparaci\u00f3 amb una dieta estrictament pisc\u00edvora\u00bb, indica Lacorte<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\nLa font dels PFAS detectats en aus del Delta de l\u2019Ebre \u00e9s encara desconeguda. Els equips de l\u2019IDAEA estan analitzant aig\u00fces, s\u00f2ls i sediments per esclarir-ne l\u2019origen. Un buit de coneixement en l\u2019entorn d\u2019aquest espai natural, de gran import\u00e0ncia econ\u00f2mica, que les cient\u00edfiques intenten omplir per il\u00b7luminar les m\u00faltiples causes que hi ha darrere del declivi de les aus a Europa<\/a>.<\/p>\nContingut realitzat per Ferm\u00edn Grodira, dins del Programa d’Ajuts CSIC \u2013 Fundaci\u00f3 BBVA de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica, Convocat\u00f2ria 2024<\/em><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":9,"featured_media":17667,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[135],"class_list":["post-17696","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-ca","tag-blog-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17696","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17696"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17696\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17705,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17696\/revisions\/17705"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17667"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17696"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17696"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17696"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
L\u2019IDAEA-CSIC investiga els nivells de contaminants en animals com les aus. | S\u00edlvia Lacorte<\/p><\/div>\n<\/div>
L\u2019arr\u00f2s, juntament amb el blat de moro i el blat, \u00e9s un dels pilars de l\u2019alimentaci\u00f3 mundial. Nom\u00e9s a Espanya es van produir 338.000 tones d\u2019arr\u00f2s el 2023, segons les darreres dades de l\u2019Anuari d\u2019Estad\u00edstica del Ministeri d\u2019Agricultura, Pesca i Alimentaci\u00f3. Aquest cultiu, que ocupa una superf\u00edcie de 55.000 hect\u00e0rees (equivalent a una quarta part de la prov\u00edncia de Guip\u00fascoa), \u00e9s una part essencial de l\u2019economia en regions com Tarragona. Tanmateix, aquesta activitat agr\u00edcola ha de trobar un equilibri dif\u00edcil amb la realitat ambiental dels territoris on es desenvolupa.<\/p>\n
La feina de l\u2019Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l\u2019Aigua (IDAEA-CSIC)<\/span><\/span><\/strong>, centre del Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC)<\/span><\/span>, busca garantir la sostenibilitat en la producci\u00f3 d\u2019arr\u00f2s i evitar que els compostos qu\u00edmics utilitzats en l\u2019agricultura amenacin la superviv\u00e8ncia d\u2019ecosistemes protegits<\/strong>. Per exemple, l\u2019Albufera de Val\u00e8ncia<\/span><\/span> rep cada any fins a 1,5 tones de plaguicides<\/a> procedents dels arrossars del seu entorn, mentre que als sediments del Delta de l\u2019Ebre<\/span><\/span> s\u2019hi han detectat 24 compostos diferents<\/a>.<\/p>\n Les dades recollides per investigadores de l\u2019IDAEA-CSIC mostren un impacte mediambiental sostingut en el temps<\/strong>. El 2010<\/a>, van trobar nivells elevats de contaminants d\u2019origen industrial i plaguicides al Delta de l\u2019Ebre. Posteriorment, el 2017, van detectar fins a 35 plaguicides<\/a> diferents a la zona, dels quals 17 ja estaven prohibits i la majoria estaven relacionats amb el cultiu de l\u2019arr\u00f2s. Les seves troballes posen de manifest la necessitat de desenvolupar estrat\u00e8gies que permetin fer m\u00e9s sostenible la producci\u00f3 d\u2019aquest cereal estrat\u00e8gic sense comprometre la salut dels nostres espais naturals.<\/p>\n<\/div> Per analitzar l\u2019estat actual del Delta, l\u2019ecotoxic\u00f2loga Ana L\u00f3pez Antia<\/strong><\/a> lidera un grup de l\u2019IDAEA-CSIC que investiga el possible efecte dels plaguicides que utilitzen els arrossers en el conjunt de l\u2019ecosistema<\/strong>.<\/p>\n \u00abQuan s\u2019autoritza un producte plaguicida a la Uni\u00f3 Europea, s\u2019avalua que no tingui efectes negatius sobre determinats t\u00e0xons, com ara aus i organismes aqu\u00e0tics. El problema \u00e9s que no s\u2019avalua com afecta el conjunt de l\u2019ecosistema<\/strong>, sin\u00f3 nom\u00e9s aquestes esp\u00e8cies concretes, sense tenir en compte les interaccions que existeixen entre elles. A m\u00e9s, un plaguicida no s\u2019utilitza de manera independent, sin\u00f3 que s\u2019aplica juntament amb altres, de manera que els animals no estan exposats a una sola subst\u00e0ncia, sin\u00f3 a una barreja de productes el efecte combinat dels quals no s\u2019analitza\u00bb, indica L\u00f3pez Antia<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div> Gr\u00e0cies al projecte europeu Syberac<\/strong><\/a>, el grup de l\u2019ecotoxic\u00f2loga vol superar aquestes mancances mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi integral dels riscos dels productes qu\u00edmics que s\u2019acumulen i es barregen un cop alliberats al medi<\/strong>. El projecte pret\u00e9n entendre el flux de contaminants entre medis terrestres i aqu\u00e0tics i els seus efectes sobre l\u2019ecosistema utilitzant els ratpenats del Delta de l\u2019Ebre i la seva xarxa tr\u00f2fica com a model<\/strong>, tot considerant tamb\u00e9 les implicacions per a aus i invertebrats.<\/p>\n L\u2019objectiu de Syberac \u00e9s millorar la manera com s\u2019avaluen i es prediuen els efectes dels plaguicides<\/strong> per evitar situacions com la dels neonicotinoides<\/strong>, una fam\u00edlia d\u2019insecticides amb efectes nocius sobre insectes beneficiosos que s\u2019alimenten de n\u00e8ctar i pol\u00b7len<\/a> i sobre les abelles productores de mel. El 2018, la Uni\u00f3 Europea va prohibir l\u2019\u00fas a l\u2019aire lliure de tres neonicotinoides pels seus danys als insectes pol\u00b7linitzadors.<\/p>\n \u00abEls neonicotinoides van arribar a ser els insecticides m\u00e9s utilitzats al m\u00f3n durant deu anys\u00bb, explica L\u00f3pez Antia<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\n A m\u00e9s, des de l\u2019IDAEA-CSIC treballen colze a colze amb els arrossers per trobar l\u2019equilibri entre productivitat i conservaci\u00f3<\/strong>.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div> Ratpenat capturat per a la seva identificaci\u00f3 individual durant la campanya d'estudi sobre exposici\u00f3 a plaguicides al Delta de l'Ebre. | Berta P\u00e9rez Vazquez<\/p><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div> Tot i que la Uni\u00f3 Europea disposa de guies per avaluar els riscos dels plaguicides <\/strong>en diversos cultius, l\u2019arr\u00f2s en queda fora<\/strong>. La seva exclusi\u00f3 es deu al fet que \u00ab\u00e9s un cultiu molt diferent, ja que es produeix en condicions d\u2019inundaci\u00f3\u00bb<\/em>, aclareix l\u2019experta. Hi ha un gran buit de coneixement sobre com valorar els riscos dels plaguicides en arrossars, especialment per a aus i mam\u00edfers. El mateix passa amb els ratpenats. \u00abFins ara sempre s\u2019han utilitzat les musaranyes com a model de refer\u00e8ncia per estudiar l\u2019impacte en ratpenats a escala europea, per\u00f2 aquests animals s\u00f3n totalment diferents\u00bb<\/em>, assenyala l\u2019ecotoxic\u00f2loga.<\/p>\n Entre aquestes difer\u00e8ncies fonamentals destaquen la capacitat de vol i unes demandes energ\u00e8tiques diferents. A m\u00e9s, la majoria d\u2019esp\u00e8cies de ratpenats nom\u00e9s tenen una cria a l\u2019any i es creu que poden absorbir dosis elevades de subst\u00e0ncies t\u00f2xiques a trav\u00e9s de les ales, la pell de les quals \u00e9s extremament fina i molt irrigada.<\/p>\n \u00abInvestiguem l\u2019arr\u00f2s i els ratpenats perqu\u00e8 \u00e9s evident que hi ha un buit de coneixement i el projecte pot ajudar a avaluar-ne els riscos\u00bb, indica L\u00f3pez Antia<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div> Una de les aus aqu\u00e0tiques que nidifiquen al Delta de l\u2019Ebre s\u00f3n els flamencs. En el seu refugi natural, aquests ocells estan exposats als residus t\u00f2xics procedents de l\u2019activitat humana: l\u2019agricultura intensiva, la ind\u00fastria i el turisme. Una recerca<\/a> liderada per Maria Dulsat Masvidal<\/strong><\/a> i S\u00edlvia Lacorte<\/strong><\/a>, de l\u2019IDAEA-CSIC, va detectar que la sang dels polls de flamenc a l\u2019Ebre contenia nivells elevats de subst\u00e0ncies perfluoroalquilades <\/strong>(PFAS<\/strong>, per les sigles en angl\u00e8s), una fam\u00edlia de productes qu\u00edmics sint\u00e8tics utilitzats en la ind\u00fastria i en productes de consum. Se\u2019ls coneix com a \u00abqu\u00edmics eterns\u00bb per la seva elevada persist\u00e8ncia al medi ambient.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div> Aquests residus s\u2019acumulen en els organismes i es biomagnifiquen al llarg de les cadenes tr\u00f2fiques. Les aus poden estar exposades als PFAS a trav\u00e9s de la dieta<\/strong> i poden transferir aquests compostos a les seves cries mitjan\u00e7ant els ous durant la posta.<\/p>\n \u00abEn els flamencs del Delta de l\u2019Ebre, els nivells de PFOA, un tipus de PFAS, s\u00f3n similars als dels individus que viuen al costat d\u2019una f\u00e0brica de productes qu\u00edmics industrials d\u2019una multinacional<\/a> on es produeixen aquestes subst\u00e0ncies\u00bb, indica Lacorte<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div> El seu equip est\u00e0 analitzant els PFAS presents en plaguicides per esclarir l\u2019origen d\u2019aquestes subst\u00e0ncies detectades en la sang dels polls de flamenc, que per la seva elevada concentraci\u00f3 no poden provenir nom\u00e9s de la transfer\u00e8ncia materna, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la dieta, assenyala la cient\u00edfica.<\/p>\n Tamb\u00e9 van detectar en la sang de les aus del Delta hidrocarburs arom\u00e0tics polic\u00edclics (HAP)<\/strong>, contaminants org\u00e0nics fruit de la combusti\u00f3 incompleta de mat\u00e8ria org\u00e0nica, que podrien provenir de vehicles utilitzats en l\u2019agricultura o de la crema de biomassa. A m\u00e9s, s\u2019hi han detectat traces d\u2019insecticides organoclorats ja prohibits, com el DDT, fet que indica una exposici\u00f3 hist\u00f2rica i no un \u00fas actual del producte. Tanmateix, les investigadores no van detectar plaguicides d\u2019\u00fas actual en la sang de les aus, cosa que podria significar que no hi estan exposades o b\u00e9 que el seu organisme els elimina. \u00ab\u00c9s molt m\u00e9s probable que els metabolitzin r\u00e0pidament, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que no tinguin efectes\u00bb<\/em>, indica Ana L\u00f3pez, investigadora que no va participar en l\u2019estudi.<\/p>\n Les gavines<\/strong> s\u00f3n un altre animal analitzat per l\u2019IDAEA, ja que s\u00f3n bons indicadors del nivell de contaminaci\u00f3<\/strong> d\u2019un h\u00e0bitat en ser aus residents, \u00e9s a dir, no migren i ponen els ous a la mateixa zona. L\u2019equip de Silvia Lacorte fa el seguiment anual de contaminants org\u00e0nics persistents<\/strong> segons el Conveni d\u2019Estocolm en ous de gavina des del 2009<\/strong>. Analitzen dues esp\u00e8cies: la gavina corsa (Larus audouinii<\/em>), amb dieta pisc\u00edvora, i la gavina de pota groga (Larus michahellis<\/em>), que s\u2019alimenta de fonts diverses i tamb\u00e9 freq\u00fcenta abocadors. Els resultats<\/a> van mostrar que els ous de la gavina corsa presenten nivells m\u00e9s elevats de contaminants que els de la gavina de pota groga. De nou, van destacar les altes concentracions de PFAS detectades als ous.<\/p>\n Per avaluar la font de contaminaci\u00f3 de PFAS en gavines, es va contactar amb pescadors locals i es va analitzar la seva pres\u00e8ncia en sardines i anxoves de la zona. Es va generar un model per avaluar l\u2019acumulaci\u00f3 i la transfer\u00e8ncia materna de PFAS de la sang dels adults als ous. Les concentracions estimades a partir de la dieta encaixaven amb els nivells acumulats als ous.<\/p>\n \u00abLa gavina de pota groga presenta concentracions m\u00e9s baixes de contaminants que les que s\u2019alimenten de peix, ja que un abocador representa una dieta molt m\u00e9s variada en comparaci\u00f3 amb una dieta estrictament pisc\u00edvora\u00bb, indica Lacorte<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\n La font dels PFAS detectats en aus del Delta de l\u2019Ebre \u00e9s encara desconeguda. Els equips de l\u2019IDAEA estan analitzant aig\u00fces, s\u00f2ls i sediments per esclarir-ne l\u2019origen. Un buit de coneixement en l\u2019entorn d\u2019aquest espai natural, de gran import\u00e0ncia econ\u00f2mica, que les cient\u00edfiques intenten omplir per il\u00b7luminar les m\u00faltiples causes que hi ha darrere del declivi de les aus a Europa<\/a>.<\/p>\n Contingut realitzat per Ferm\u00edn Grodira, dins del Programa d’Ajuts CSIC \u2013 Fundaci\u00f3 BBVA de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica, Convocat\u00f2ria 2024<\/em><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":9,"featured_media":17667,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[135],"class_list":["post-17696","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-ca","tag-blog-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17696","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17696"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17696\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17705,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17696\/revisions\/17705"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17667"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17696"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17696"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17696"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Ratpenats per avaluar l\u2019impacte dels plaguicides<\/h3>\n
\n
\n
<\/span>\n
Flamencs, gavines i contaminants a l\u2019Ebre<\/h3>\n
\n
\n