{"id":17237,"date":"2025-10-23T17:49:18","date_gmt":"2025-10-23T15:49:18","guid":{"rendered":"http:\/\/idaeaold.com.devel\/es\/?p=17237"},"modified":"2025-10-24T09:40:28","modified_gmt":"2025-10-24T07:40:28","slug":"polseres-de-silicona-i-sensors-de-sutge-per-protegir-els-bombers-forestals-del-fum","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/polseres-de-silicona-i-sensors-de-sutge-per-protegir-els-bombers-forestals-del-fum\/","title":{"rendered":"Polseres de silicona i sensors de sutge per protegir els bombers forestals del fum"},"content":{"rendered":"

Personal investigador de l\u2019Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l\u2019Aigua (IDAEA-CSIC) treballa en nous m\u00e8todes per avaluar les dosis de contaminants a qu\u00e8 s\u2019enfronten els bombers forestals.<\/h4>\n
\"\"

Bomber davant d\u2019un incendi forestal \/ Jordina Gili Ciurana (IDAEA-CSIC)<\/p><\/div>\n<\/div>

Els grans incendis forestals s\u00f3n focs que s\u2019estenen sense control, afectant tant zones rurals com urbanes. Des que s\u2019originen fins que s\u2019extingeixen, generen un gran impacte ambiental i econ\u00f2mic, amb danys a la flora, la fauna, les infraestructures i, fins i tot, v\u00edctimes mortals. A m\u00e9s, amb la crisi clim\u00e0tica<\/a>, cada vegada s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents els anomenats incendis de \u201csisena generaci\u00f3\u201d, \u00e9s a dir, focs caracteritzats per una intensitat extrema. Una mostra n\u2019\u00e9s l\u2019\u201cona d\u2019incendis\u201d que va afectar Espanya l\u2019estiu passat, amb prop de 400.000 hect\u00e0rees calcinades, fet que ha convertit el 2025 en un dels pitjors anys de la hist\u00f2ria recent pel que fa a superf\u00edcie cremada.<\/p>\n

Per a Joan Mart\u00ed<\/strong>, ge\u00f2leg i investigador de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l\u2019Aigua (IDAEA-CSIC)<\/a> de Barcelona, aquests grans incendis no s\u00f3n desastres naturals, sin\u00f3 \u201cdesastres humans, perqu\u00e8 la natura no fa desastres. La natura simplement mant\u00e9 el seu equilibri\u201d. En ocasions, explica l\u2019expert, aquests fen\u00f2mens esdevenen adversos per a la poblaci\u00f3. Quan aix\u00f2 passa, el foc no nom\u00e9s deixa al seu pas danys materials i humans, sin\u00f3 que tamb\u00e9 comporta riscos a llarg termini per a la salut de les persones que treballen en la seva extinci\u00f3, a causa de la inhalaci\u00f3 del fum.<\/p>\n

En relaci\u00f3 amb la problem\u00e0tica dels incendis forestals i els seus riscos, el CSIC aporta la seva recerca mitjan\u00e7ant evid\u00e8ncia cient\u00edfica que faciliti la presa de decisions per part de les administracions p\u00fabliques<\/a>, aix\u00ed com a trav\u00e9s de projectes com el europeu FIRE-RES<\/strong><\/a>, que busca augmentar la resili\u00e8ncia davant dels incendis a Europa<\/strong> amb tecnologies innovadores i solucions econ\u00f2miques, ecol\u00f2giques i socials.<\/p>\n

Investigant l\u2019exposici\u00f3 dels bombers<\/h3>\n

En el marc del projecte, investigadors de l\u2019IDAEA-CSIC analitzen l\u2019exposici\u00f3 dels bombers als contaminants que allibera el foc<\/strong>. Tant si es tracta d\u2019un incendi forestal com d\u2019una crema prescrita \u2014un foc controlat i planificat que encenen els bombers forestals per eliminar el combustible vegetal i prevenir o limitar futurs incendis\u2014, es generen t\u00f2xics en cremar-se la vegetaci\u00f3 a temperatures relativament baixes.<\/p>\n

Aquestes cremes prescrites<\/a> es duen a terme sota certes condicions meteorol\u00f2giques que permeten predir el comportament del foc i els seus efectes en l\u2019ecosistema d\u2019una \u00e0rea delimitada. Els seus objectius s\u00f3n reduir la probabilitat o la intensitat dels futurs incendis en disminuir el combustible, per\u00f2 tamb\u00e9 regenerar pastures i restaurar h\u00e0bitats naturals per a fauna o flora que necessiten espais oberts. Aix\u00ed es conserven paisatges en mosaic que redueixen la continu\u00eftat del combustible i la perillositat dels incendis, i es posa fi a la paradoxa de l\u2019extinci\u00f3: en apagar tots els incendis, l\u2019acumulaci\u00f3 de combustible augmenta el risc de focs m\u00e9s greus en el futur. La despoblaci\u00f3 rural i l\u2019abandonament de les activitats tradicionals tamb\u00e9 contribueixen a aquesta intensificaci\u00f3.<\/p>\n

Gr\u00e0cies al monitoratge de l\u2019exposici\u00f3 dels bombers durant cremes controlades a Catalunya entre 2022 i 2024, l\u2019equip de l\u2019IDAEA ha comprovat que les persones que inicien les cremes, <\/strong>amb una torxa que cont\u00e9 una barreja de gasoil i gasolina, s\u00f3n les m\u00e9s exposades a altes concentracions de sutge o carboni negre i hidrocarburs arom\u00e0tics polic\u00edclics (HAP)<\/strong>, contaminants org\u00e0nics resultat de la combusti\u00f3 incompleta de la mat\u00e8ria org\u00e0nica, segons un estudi recentment publicat a la revista cient\u00edfica Atmospheric Environment<\/em><\/a>.<\/p>\n

La dosi total di\u00e0ria mesurada en els \u201ctorxers\u201d va ser unes cinc vegades superior a la dels bombers que mantenen el foc controlat. En torns de quatre hores, els responsables de les torxes van superar els l\u00edmits de seguretat d\u2019exposici\u00f3 a les part\u00edcules cancer\u00edgenes del fum. A m\u00e9s, aquests treballs no han mesurat la concentraci\u00f3 d\u2019altres components t\u00f2xics com les dioxines o el benz\u00e8, de manera que el risc podria ser encara m\u00e9s elevat.<\/p>\n<\/div>

<\/span>

Polseres de silicona \/ Jordina Gili (IDAEA-CSIC)<\/p><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

Per avaluar l\u2019exposici\u00f3, els investigadors van utilitzar polseres de silicona<\/strong> que absorbeixen els contaminants org\u00e0nics presents al fum. Els bombers les duien penjades del vestit i no al canell per evitar que captessin suor o altres subst\u00e0ncies alienes a l\u2019aire que respiren.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

El 2019, els cient\u00edfics de l\u2019IDAEA ja havien fet servir aquests bra\u00e7alets per mesurar la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica a qu\u00e8 estaven exposats els atletes durant una competici\u00f3 internacional al Jap\u00f3<\/a>. En aquesta ocasi\u00f3, han anat m\u00e9s enll\u00e0 i han analitzat quins compostos qu\u00edmics respiren els bombers al bosc mentre controlen i extingeixen el foc.<\/p>\n

Barend L. van Drooge<\/strong>, ambient\u00f2leg i investigador de l\u2019IDAEA, explica que, juntament amb les polseres de silicona, el seu equip ha pogut mesurar l\u2019exposici\u00f3 al sutge i a les part\u00edcules en suspensi\u00f3 inferiors a 2,5 micres<\/strong><\/a> (m\u00e9s petites que la pols, capaces de penetrar fins als alv\u00e8ols pulmonars<\/a>) gr\u00e0cies a sensors geolocalitzats que porten els brigadistes durant la seva feina forestal<\/strong>. El filtre capta i mesura en temps real els aerosols que generen les flames en cremar la mat\u00e8ria org\u00e0nica. Els resultats obtinguts amb aquesta altra metodologia, publicats aquest estiu a la revista Chemosphere<\/em><\/a>, revelen que hi ha hidrocarburs arom\u00e0tics polic\u00edclics presents en altes concentracions a l\u2019aire que respiren els bombers.<\/p>\n

\n

\u00abAquesta recerca \u00e9s pionera en quantificar-ne els nivells a l\u2019aire. Fins ara, s\u2019havien mesurat mostres preses, per\u00f2 sense calcular-ne la concentraci\u00f3 real en l\u2019aire\u00bb, afegeix van Drooge.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Els efectes del fum sobre la salut<\/h3>\n

El 2023<\/a>, l\u2019Ag\u00e8ncia Internacional per a la Recerca sobre el C\u00e0ncer (IARC, per les seves sigles en angl\u00e8s) va classificar l\u2019exposici\u00f3 laboral dels bombers com a cancer\u00edgena, associada al c\u00e0ncer de bufeta i al mesotelioma \u2014el c\u00e0ncer de la membrana que recobreix el t\u00f2rax, el cor i els \u00f2rgans reproductius interns. La cient\u00edfica de l\u2019IDAEA Carmen Bedia<\/strong> estudia com el fum dels incendis afecta les c\u00e8l\u00b7lules humanes<\/strong>. Al seu laboratori ha utilitzat mostres dels filtres col\u00b7locats als vestits dels bombers forestals per exposar aquestes subst\u00e0ncies alliberades pel foc a organoides de cervell hum\u00e0, cultius cel\u00b7lulars complexos que reprodueixen al laboratori la resposta del teixit cerebral.<\/p>\n

\"\"

Bombers de la Generalitat de Catalunya durant les tasques d\u2019extinci\u00f3 \/ Jordina Gili (IDAEA-CSIC)<\/p><\/div>\n

La investigadora va observar que els extractes dels filtres, especialment aquells m\u00e9s carregats de compostos procedents de la crema de biomassa, provocaven<\/strong> canvis significatius en els l\u00edpids<\/strong>, mol\u00e8cules implicades en l\u2019estructura cel\u00b7lular, l\u2019emmagatzematge d\u2019energia i funcions essencials de la c\u00e8l\u00b7lula.<\/p>\n

\n

\u00abAlguns d\u2019aquests l\u00edpids alterats tenen propietats imprescindibles per al bon funcionament i desenvolupament del cervell. Aquests canvis de composici\u00f3 podrien provocar envelliment cerebral i malalties neurodegeneratives\u00bb, assenyala la investigadora.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Els investigadors proposen utilitzar mascaretes FFP2 durant les tasques amb m\u00e9s risc. Aquest element de protecci\u00f3 tamb\u00e9 podria aplicar-se a la poblaci\u00f3 general exposada al fum durant els incendis, indica Barend van Drooge. L\u2019investigador neerland\u00e8s conclou que caldria fer torns m\u00e9s curts i rotar els rols per disminuir l\u2019exposici\u00f3 individual.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

Ferm\u00edn Grodira
\n<\/em>Contingut elaborat dins del Programa d’Ajudes CSIC \u2013 Fundaci\u00f3n BBVA de Comunicaci\u00f3 Cient\u00edfica,
\nConvocat\u00f2ria 2024 CSIC Comunicaci\u00f3<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":9,"featured_media":17222,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[135],"class_list":["post-17237","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-ca","tag-blog-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17237","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=17237"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17237\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17242,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/17237\/revisions\/17242"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17222"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=17237"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=17237"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=17237"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}