{"id":16220,"date":"2025-04-03T12:06:51","date_gmt":"2025-04-03T10:06:51","guid":{"rendered":"http:\/\/idaeaold.com.devel\/?p=16220"},"modified":"2025-04-03T12:06:51","modified_gmt":"2025-04-03T10:06:51","slug":"els-desafiaments-deuropa-per-garantir-el-subministrament-de-minerals-critics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/els-desafiaments-deuropa-per-garantir-el-subministrament-de-minerals-critics\/","title":{"rendered":"Els desafiaments d\u2019Europa per garantir el subministrament de minerals cr\u00edtics"},"content":{"rendered":"

\u00abLa llista de mat\u00e8ries primeres cr\u00edtiques s\u2019amplia perqu\u00e8 no tenim la capacitat de produir aquestes mat\u00e8ries primeres nosaltres mateixos i perqu\u00e8 la crisi clim\u00e0tica ens interpel\u00b7la a transformar la ind\u00fastria per assolir els objectius del desenvolupament sostenible\u00bb, Patricia C\u00f3rdoba, investigadora de l’IDAEA-CSIC<\/a>.<\/h4>\n
\"\"

Activitat minera actual en Cerro Colorado, Huelva\u00a0 | C\u00e9sar Mu\u00f1oz<\/em><\/p><\/div>\n

\u00a0<\/em><\/p>\n<\/div>

La transici\u00f3 energ\u00e8tica, la digitalitzaci\u00f3, l\u2019automatitzaci\u00f3 o la mobilitat sostenible s\u00f3n alguns dels objectius que defineixen la nostra economia del segle XXI, que avan\u00e7a cap a la descarbonitzaci\u00f3 marcant una fita hist\u00f2rica. La meta fixada per la Uni\u00f3 Europea en l\u2019Acord Verd Europeu (Green Deal<\/em>) per a l\u2019any 2050 \u00e9s la d\u2019una economia amb zero emissions netes de gasos d\u2019efecte hivernacle. El seu desenvolupament avan\u00e7a en paral\u00b7lel a la disponibilitat d\u2019una s\u00e8rie de minerals essencials coneguts com a mat\u00e8ries primeres cr\u00edtiques (Critical Raw Materials<\/em>, CRM)<\/strong>, de les quals nom\u00e9s una petita fracci\u00f3 es produeix a Europa, tot i que el 70% de la ind\u00fastria europea dep\u00e8n de la seva activitat directa o indirecta, segons indica el Comit\u00e8 Econ\u00f2mic i Social Europeu.<\/p>\n

Minerals com el liti, el cobalt o el n\u00edquel s\u00f3n essencials<\/strong> per assolir el rendiment i la densitat energ\u00e8tica de les bateries, de la mateixa manera que el coure, l\u2019alumini o les terres rares ho s\u00f3n per al funcionament de les tecnologies destinades a les energies renovables i a les xarxes el\u00e8ctriques. Per aquest motiu, l\u2019Ag\u00e8ncia Internacional de l\u2019Energia (IEA<\/em>)<\/a> estima que la seva demanda es quadruplicar\u00e0 per al 2040<\/strong> i augmentar\u00e0 encara m\u00e9s el 2050 si es vol assolir la neutralitat clim\u00e0tica.<\/p>\n<\/div>

<\/span>

Demanda total de minerals per a tecnologies d\u2019energia renovable segons l\u2019escenari, 2020 comparat amb 2040 | IEA (2021)<\/p><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

L\u2019augment de la demanda, sumat a l\u2019oferta limitada al continent, ha situat la Uni\u00f3 Europea en una posici\u00f3 molt complexa. D\u2019una banda, vol desenvolupar la seva autonomia estrat\u00e8gica i reindustrialitzar sectors clau, per\u00f2, de l\u2019altra, l\u2019extracci\u00f3 o el reciclatge de materials cr\u00edtics segueixen sent marginals<\/strong>.<\/p>\n

Entendre les raons d\u2019aquesta situaci\u00f3 requereix una an\u00e0lisi \u00e0mplia i complexa, aix\u00ed com la voluntat de tots els actors socials per reduir la depend\u00e8ncia de les importacions de regions amb est\u00e0ndards ambientals i laborals molt diferents dels de la Uni\u00f3 Europea. En aquest sentit, la problem\u00e0tica est\u00e0 directament relacionada amb q\u00fcestions hist\u00f2riques, pol\u00edtiques, ambientals, t\u00e8cniques i socials.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

Un context global canviant<\/strong><\/h3>\n
\n

\u201cLa mineria europea va deixar de ser autosuficient a partir de la d\u00e8cada de 1970, quan Europa va recon\u00e8ixer la necessitat d\u2019implementar una legislaci\u00f3 ambiental rigorosa en \u00e0mbits com la qualitat de l\u2019aire, la protecci\u00f3 dels recursos h\u00eddrics i la gesti\u00f3 de residus. Aquest canvi es va deure, en part, a la pressi\u00f3 per reduir els efectes negatius del seu impacte ambiental\u201d, explica Patricia C\u00f3rdoba, investigadora de l\u2019Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l\u2019Aigua (IDAEA-CSIC)<\/strong>, la l\u00ednia de recerca de la qual se centra en la reducci\u00f3 de l\u2019impacte ambiental de les activitats industrials. \u201cAix\u00f2 contrasta directament amb pa\u00efsos com la Xina, on la regulaci\u00f3 ambiental ha estat molt laxa, cosa que ha perm\u00e8s al pa\u00eds impulsar la seva economia i assolir la sobirania en alguns d\u2019aquests recursos\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n

L\u2019extracci\u00f3 de minerals cr\u00edtics est\u00e0 altament concentrada en pocs pa\u00efsos<\/strong>. La Rep\u00fablica Democr\u00e0tica del Congo subministra el 70% del cobalt, Xile aporta el 30% del coure i la Xina produeix el 60% de les terres rares, a m\u00e9s de processar-ne prop del 90%. Les pol\u00edtiques a llarg termini dels estats m\u00e9s autoritaris i centralitzats han afavorit l\u2019hegemonia del mercat de mat\u00e8ries primeres estrat\u00e8giques. Com a resultat, la Xina ha consolidat un paper pr\u00e0cticament monopol\u00edstic en les ind\u00fastries de renovables i vehicles el\u00e8ctrics.<\/p>\n

\"\"

Mostres de geoda de carbonats i \u00f2xids de coure, malaquita i atzurita, Museu Nacional de Ci\u00e8ncies Naturals\u00a0<\/em><\/p><\/div>\n

La pand\u00e8mia de la COVID-19, la guerra d\u2019Ucra\u00efna i l’arribada de Donald Trump als Estats Units han evidenciat els riscos de la depend\u00e8ncia del subministrament extern i la vulnerabilitat del comer\u00e7 global.<\/p>\n

\n

\u00abTot i que Europa feia anys que s\u2019enfrontava a alts i baixos en la q\u00fcesti\u00f3 de les CRM, l\u2019any 2000 es va comen\u00e7ar a abordar estrat\u00e8gicament els desafiaments relacionats amb l\u2019acc\u00e9s a aquests recursos essencials, culminant en la Iniciativa Europea de Mat\u00e8ries Primeres (Raw Materials Initiative) el 2008\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>

Aquesta iniciativa tenia com a objectius garantir un subministrament segur i sostenible, fomentar l\u2019abastiment dins de la Uni\u00f3 Europea i impulsar el reciclatge d\u2019aquests recursos. Una de les accions m\u00e9s destacades d\u2019aquesta estrat\u00e8gia va ser l\u2019elaboraci\u00f3 de la llista de mat\u00e8ries primeres cr\u00edtiques no energ\u00e8tiques<\/a>, que es va publicar per primera vegada el 2011<\/strong> i s\u2019actualitza cada tres anys. La primera llista comptava amb 14 elements i, en l\u2019actualitzaci\u00f3 m\u00e9s recent del 2023, ja en cont\u00e9 34, dels quals 17 estan en el punt de mira a causa de l\u2019alt risc que corre el seu subministrament, at\u00e8s que s\u2019espera que la seva demanda creixi exponencialment.<\/p>\n

\u201cLa llista s\u2019amplia perqu\u00e8 no tenim la capacitat de produir aquestes mat\u00e8ries primeres nosaltres mateixos i perqu\u00e8 la crisi clim\u00e0tica ens interpel\u00b7la a transformar la ind\u00fastria per assolir els objectius del desenvolupament sostenible.\u201d<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

<\/span>

Llista de mat\u00e8ries primeres fonamentals | Consell Europeu (2024)<\/p><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>

En aquest context, i responent als desafiaments relacionats amb la garantia d\u2019un subministrament segur i sostenible, el Parlament Europeu i el Consell de la Uni\u00f3 Europea van aprovar l\u201911 d\u2019abril del 2024 la Llei Europea de Mat\u00e8ries Primeres Fonamentals<\/a> (Critical Raw Materials Act<\/em>)<\/strong>. Aquesta llei estableix objectius clars i ambiciosos per al 2030, com ara que el 10% de l\u2019extracci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres cr\u00edtiques es dugui a terme a Europa, el 40% del seu processament i que el 25% de les necessitats provinguin de tecnologies de reciclatge.<\/p>\n

Aquest comprom\u00eds \u00e9s necessari, per\u00f2 s’enfronta, segons apunta C\u00f3rdoba, a diversos desafiaments. Per exemple, les tecnologies emergents de reciclatge i recuperaci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres cr\u00edtiques no estan prou desenvolupades <\/strong>per satisfer la demanda actual, ja que el seu desenvolupament i implementaci\u00f3 a escala industrial requereixen temps de validaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, ambiental i econ\u00f2mica.<\/p>\n

\n

\u201cHi ha tecnologies que mai arriben. A m\u00e9s, la inversi\u00f3 a llarg termini en recerca i desenvolupament \u00e9s dif\u00edcil de justificar en un mercat on els beneficis poden trigar molts anys a materialitzar-se.\u201d<\/p>\n<\/blockquote>\n

Un altre factor \u00e9s que els productes no estan dissenyats perqu\u00e8 la recuperaci\u00f3 dels seus materials sigui senzilla. Molts estan concebuts prioritzant la funcionalitat i el cost de producci\u00f3 per sobre de la sostenibilitat. Per exemple, alguns productes contenen adhesius o recobriments que dificulten encara m\u00e9s el proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de materials. La manca d’est\u00e0ndards clars en el disseny per al reciclatge agreuja el problema, fent que la transici\u00f3 cap a una economia circular sigui m\u00e9s complexa.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>

Solucions tecnol\u00f2giques en la recuperaci\u00f3 de CRM<\/strong><\/h3>\n

El projecte<\/strong> RECOPPs<\/a><\/strong>, coordinat per la investigadora de l’IDAEA, il\u00b7lustra la capacitat de la ci\u00e8ncia per trobar solucions innovadores als desafiaments de la societat. El projecte se centra en la recuperaci\u00f3 de CRM com el bismut i l’antimoni a partir dels residus generats durant la producci\u00f3 prim\u00e0ria de coure<\/strong>. Residus amb un gran valor que, d\u2019altra manera, acabarien en un abocador.<\/p>\n

\n

\u201cPartim d’un objectiu molt clar, que \u00e9s demostrar la viabilitat a escala industrial de la circularitat dels recursos minerals.\u201d RECOPPs busca, simult\u00e0niament, maximitzar la recuperaci\u00f3 d’aquests materials i minimitzar l’impacte ambiental.<\/p>\n<\/blockquote>\n

El projecte, liderat per l’IDAEA-CSIC i format per un consorci que inclou la Universitat Polit\u00e8cnica de Catalunya (UPC), el Centre Tecnol\u00f2gic de l’Aigua (CETAQUA), el Centre Tecnol\u00f2gic de Catalunya (Eurecat), l’Instytut Metali Nie\u017celaznych (IMN) i Atlantic Copper, ha completat amb \u00e8xit la validaci\u00f3 de dues solucions tecnol\u00f2giques a un nivell de maduresa tecnol\u00f2gica (Technology Readiness Level, TRL) de 7.<\/p>\n

\n

\u201cEl seg\u00fcent pas consistir\u00e0 a dur a terme el desenvolupament del projecte que permeti l’explotaci\u00f3 comercial d’aquesta tecnologia i aconsegueixi assolir un TRL 9.\u201d<\/p>\n<\/blockquote>\n

\"\"

Instal\u00b7lacions a escala pilot utilitzades per portar ambdues solucions tecnol\u00f2giques a un TRL de 7 | RECOPPs<\/em><\/p><\/div>\n<\/div><\/div><\/div>

La mineria, \u201cun mal necessari\u201d<\/strong><\/h3>\n

L\u2019aven\u00e7 de les tecnologies de reciclatge i el compliment dels objectius imposats per la nova llei europea reduirien l\u2019impacte associat a l\u2019activitat extractiva, de la qual, d\u2019altra banda, no podem prescindir completament. Per aquest motiu, la llei de CRM insta els estats membres a elaborar un Programa Nacional d\u2019Exploraci\u00f3 per identificar les reserves d\u2019aquests materials. Aix\u00ed mateix, garanteix la simplificaci\u00f3 de permisos i el finan\u00e7ament per a projectes catalogats com a estrat\u00e8gics, tant d\u2019extracci\u00f3 com de processament i reciclatge. Un aspecte que, segons la investigadora del projecte RECOPPs, genera una inquietud: que q\u00fcestions tan cr\u00edtiques com la transpar\u00e8ncia o els estudis d\u2019impacte ambiental es vegin compromeses.<\/p>\n

Aquest mateix mes de mar\u00e7 de 2025, la Comissi\u00f3 Europea ha anunciat el suport a 47 projectes de mineria de mat\u00e8ries primeres cr\u00edtiques<\/a>, set dels quals es troben a Espanya<\/strong>. Tres d\u2019aquests estan situats a Extremadura, a les mines d\u2019Aguablanca a Badajoz, Las Navas i La Parrilla a C\u00e1ceres; dos a Andalusia, a la mina de Las Cruces a Sevilla i al projecte de reciclatge CirCular; la mina d\u2019Aben\u00f3jar a Ciudad Real; i la mina de Doade-Beariz a Ourense.<\/p>\n

Sergio Carrero, geoqu\u00edmic i investigador de l\u2019IDAEA<\/strong>, considera que per complir amb l\u2019objectiu relatiu a l\u2019extracci\u00f3 dins de les fronteres europees \u00e9s fonamental dur a terme una mineria responsable per minimitzar els impactes ambientals<\/strong>, no nom\u00e9s durant l\u2019explotaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el proc\u00e9s de tancament. Aix\u00f2 requereix que les empreses adoptin mesures estrictes, compleixin la normativa vigent i utilitzin les millors t\u00e8cniques disponibles. \u201cPer exemple, el m\u00e8tode de flotaci\u00f3, que consumeix grans quantitats d\u2019aigua, s\u2019ha d\u2019optimitzar per reduir l\u2019\u00fas de recursos h\u00eddrics en regions on s\u00f3n escassos\u201d.<\/p>\n

La mineria, que a escala humana resulta irreversible perqu\u00e8 els jaciments triguen milions d\u2019anys a formar-se, \u201c\u00e9s un mal necessari\u201d.<\/p>\n

\n

L\u2019investigador assenyala que \u201cafrontar aquesta realitat a Europa implica acceptar una din\u00e0mica molt arrelada, que es pot entendre mitjan\u00e7ant el concepte \u2018Not in my backyard\u2019 o \u2018No al meu pati del darrere\u2019. \u00c9s a dir, volem la transici\u00f3 energ\u00e8tica i el desenvolupament digital, per\u00f2 que els materials provinguin d\u2019altres regions del m\u00f3n\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>

\"\"

Ru\u00efnes dels treballs de principis del segle XX a R\u00edo Tinto, Huelva | C\u00e9sar Mu\u00f1oz<\/em><\/p><\/div>\n<\/div>

Per evitar els errors del passat, \u00e9s important actuar amb responsabilitat des del principi<\/strong>. Aix\u00f2 requereix una col\u00b7laboraci\u00f3 estreta entre la recerca, les administracions i les empreses per detectar els processos que ocorren a les zones mineres, als ecosistemes que envolten aquests entorns i establir bons mecanismes de control.<\/p>\n

El futur de la transici\u00f3 energ\u00e8tica europea dependr\u00e0 d\u2019aix\u00f2, per\u00f2 encara m\u00e9s de la seva capacitat per desenvolupar tecnologies sostenibles de recuperaci\u00f3 i reciclatge d\u2019aquests minerals cr\u00edtics, aix\u00ed com de la seva habilitat per legislar de manera efectiva i realista.<\/p>\n

Iria Sambruno
\n<\/em>Comunicaci\u00f3 i Divulgaci\u00f3 | IDAEA<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":9,"featured_media":16198,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[135],"class_list":["post-16220","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-ca","tag-blog-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16220"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16220\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16225,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16220\/revisions\/16225"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16198"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}