{"id":16115,"date":"2025-03-21T09:34:06","date_gmt":"2025-03-21T08:34:06","guid":{"rendered":"http:\/\/idaeaold.com.devel\/?p=16115"},"modified":"2025-03-21T10:24:42","modified_gmt":"2025-03-21T09:24:42","slug":"la-crisi-silenciosa-de-la-salinitzacio-de-laigua-dolca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/la-crisi-silenciosa-de-la-salinitzacio-de-laigua-dolca\/","title":{"rendered":"La crisi silenciosa de la salinitzaci\u00f3 de l\u2019aigua dol\u00e7a"},"content":{"rendered":"<div class=\"fusion-fullwidth fullwidth-box fusion-builder-row-1 fusion-flex-container has-pattern-background has-mask-background nonhundred-percent-fullwidth non-hundred-percent-height-scrolling\" style=\"--awb-border-radius-top-left:0px;--awb-border-radius-top-right:0px;--awb-border-radius-bottom-right:0px;--awb-border-radius-bottom-left:0px;--awb-flex-wrap:wrap;\" ><div class=\"fusion-builder-row fusion-row fusion-flex-align-items-flex-start fusion-flex-content-wrap\" style=\"max-width:1248px;margin-left: calc(-4% \/ 2 );margin-right: calc(-4% \/ 2 );\"><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-0 fusion_builder_column_1_1 1_1 fusion-flex-column\" style=\"--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:100%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:1.92%;--awb-margin-bottom-large:20px;--awb-spacing-left-large:1.92%;--awb-width-medium:100%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:1.92%;--awb-spacing-left-medium:1.92%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><div class=\"fusion-text fusion-text-1\"><p data-pm-slice=\"1 1 &#091;&#093;\">Segons l&#8217;informe <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.20350\/digitalCSIC\/16650\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Quan l&#8217;aigua dol\u00e7a es torna salada (Cuando el agua dulce se vuelve salada)<\/em><\/a>\u00a0del CSIC, s&#8217;estima que, a nivell <strong>global, un de cada tres ecosistemes d\u2019aigua dol\u00e7a est\u00e0 salinitzat<\/strong>. A <strong>Espanya<\/strong>, dades oficials proporcionades per les Confederacions Hidrogr\u00e0fiques indiquen que un <strong>28% dels rius estan salinitzats<\/strong>. A m\u00e9s, trobem que, a les ciutats, <strong>les depuradores nom\u00e9s eliminen un 20% de la sal<\/strong> generada a trav\u00e9s dels usos dom\u00e8stics.<\/p>\n<p>Aquestes dades reflecteixen una realitat preocupant: <strong>la salinitzaci\u00f3 de les aig\u00fces dolces \u00e9s un problema ambiental global que afecta els ecosistemes i la seva biodiversitat<\/strong>.<\/p>\n<\/div><div class=\"fusion-text fusion-text-2\"><h3 data-pm-slice=\"1 1 &#091;&#093;\">La sal com a contaminant ambiental<\/h3>\n<p data-pm-slice=\"1 1 &#091;&#093;\">Les sals s\u00f3n <strong>compostos naturals que s\u2019originen per la dissoluci\u00f3 de roques i altres substrats geol\u00f2gics<\/strong>. La seva concentraci\u00f3 varia entre ecosistemes: \u22480,5 g\/L en aig\u00fces continentals, \u224835 g\/L al mar i &gt;300 g\/L en salmorres. Entre aquestes darreres hi ha els<strong> salars: dip\u00f2sits naturals de sals minerals<\/strong> on les salmorres que omplen els porus i cavitats dels seus aq\u00fc\u00edfers constitueixen una <strong>font clau de liti per a bateries i medicaments<\/strong>. En l\u2019extrem oposat, les <strong>masses d\u2019aigua dol\u00e7a tenen la menor proporci\u00f3 de sals<\/strong>, per\u00f2 sempre en contenen una certa quantitat en dissoluci\u00f3. Mentre que els salars s\u00f3n ecosistemes naturalment hipersalins, en altres ambients l\u2019acumulaci\u00f3 excessiva de sals \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019activitats humanes.<\/p>\n<div id=\"attachment_16072\" style=\"width: 1034px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-16072\" class=\"wp-image-16072 size-large\" src=\"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/IMG_20181108_113334-1024x576.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"576\" srcset=\"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/IMG_20181108_113334-200x113.jpg 200w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/IMG_20181108_113334-300x169.jpg 300w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/IMG_20181108_113334-400x225.jpg 400w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/IMG_20181108_113334-600x338.jpg 600w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/IMG_20181108_113334-768x432.jpg 768w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/IMG_20181108_113334-800x450.jpg 800w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/IMG_20181108_113334-1024x576.jpg 1024w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/IMG_20181108_113334-1200x675.jpg 1200w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/IMG_20181108_113334-1536x864.jpg 1536w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><p id=\"caption-attachment-16072\" class=\"wp-caption-text\"><em>Ecosistemes de llacunes a la zona marginal del salar d\u2019Atacama, el jaciment de liti m\u00e9s gran del m\u00f3n. | Miguel \u00c0ngel Marazuela<\/em><\/p><\/div>\n<p>El fet que la <strong>sal sigui un compost natural ha portat a negar el seu impacte ambiental<\/strong>, un fenomen que l\u2019investigador Santiago Gorostiza de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona denomina la <em><strong>\u2018naturalitzaci\u00f3 de la contaminaci\u00f3\u2019<\/strong><\/em>.<\/p>\n<blockquote>\n<p>\u201cLa sal en si mateixa no \u00e9s un contaminant, per\u00f2 el <strong>seu exc\u00e9s s\u00ed que ho \u00e9s, ja que altera l\u2019equilibri de l\u2019ecosistema<\/strong>. A trav\u00e9s d\u2019activitats com l\u2019agricultura o la mineria estem incrementant la concentraci\u00f3 de sals i alterant el balan\u00e7 natural d\u2019ions a l\u2019aigua\u201d, explica <strong>Miguel Ca\u00f1edo-Arg\u00fcelles<\/strong>, investigador de l&#8217;IDAEA-CSIC.<\/p>\n<\/blockquote>\n<p>La salinitzaci\u00f3, igual que la contaminaci\u00f3 per nutrients (fertilitzants), ha estat subestimada pel fet que els seus compostos existeixen de manera natural. Elements com el f\u00f2sfor, per exemple, es troben de manera natural en els s\u00f2ls i l\u2019aigua. Tot i aix\u00f2, l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica ha demostrat que la sobrefertilitzaci\u00f3 altera els ecosistemes, causant proliferacions massives d\u2019algues i mortalitat de peixos, entre altres conseq\u00fc\u00e8ncies, la qual cosa ha portat a implementar regulacions per limitar-ne l&#8217;\u00fas. De la mateixa manera, la gesti\u00f3 de la salinitat en els ecosistemes d\u2019aigua dol\u00e7a requereix m\u00e9s atenci\u00f3 i mesures de mitigaci\u00f3.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-1 fusion_builder_column_1_1 1_1 fusion-flex-column\" style=\"--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:100%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:1.92%;--awb-margin-bottom-large:20px;--awb-spacing-left-large:1.92%;--awb-width-medium:100%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:1.92%;--awb-spacing-left-medium:1.92%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><div class=\"fusion-text fusion-text-3\"><h3>Causes de la salinitzaci\u00f3 dels ecosistemes aqu\u00e0tics<\/h3>\n<\/div><\/div><\/div><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-2 fusion_builder_column_1_3 1_3 fusion-flex-column\" style=\"--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:33.333333333333%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:5.76%;--awb-margin-bottom-large:20px;--awb-spacing-left-large:5.76%;--awb-width-medium:33.333333333333%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:5.76%;--awb-spacing-left-medium:5.76%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><div class=\"fusion-text fusion-text-4\"><p data-start=\"126\" data-end=\"254\">Les activitats humanes que m\u00e9s contribueixen a la salinitzaci\u00f3 de l\u2019aigua tant a Espanya com a escala global s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li data-start=\"256\" data-end=\"559\"><strong data-start=\"258\" data-end=\"274\">Agricultura<\/strong><br data-start=\"274\" data-end=\"277\" \/>Sobretot en aquells cultius que requereixen un <strong>reg intensiu<\/strong>, ja que l\u2019aigua de reg s\u2019evapora deixant sals al s\u00f2l, que despr\u00e9s s\u2019infiltren en rius i aq\u00fc\u00edfers. A m\u00e9s, els <strong>fertilitzants<\/strong> aporten ions com el sodi, el potassi, el sulfat i el clorur, que contribueixen a la salinitzaci\u00f3.<\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div><\/div><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-3 fusion_builder_column_2_3 2_3 fusion-flex-column\" style=\"--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:66.666666666667%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:2.88%;--awb-margin-bottom-large:20px;--awb-spacing-left-large:2.88%;--awb-width-medium:66.666666666667%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:2.88%;--awb-spacing-left-medium:2.88%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><div class=\"fusion-text fusion-text-5\"><div id=\"attachment_16083\" style=\"width: 1034px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-16083\" class=\"wp-image-16083 size-large\" src=\"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/El-ciclo-antropico-de-la-sal-1024x719.png\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"719\" srcset=\"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/El-ciclo-antropico-de-la-sal-200x140.png 200w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/El-ciclo-antropico-de-la-sal-300x211.png 300w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/El-ciclo-antropico-de-la-sal-400x281.png 400w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/El-ciclo-antropico-de-la-sal-600x421.png 600w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/El-ciclo-antropico-de-la-sal-768x539.png 768w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/El-ciclo-antropico-de-la-sal-800x562.png 800w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/El-ciclo-antropico-de-la-sal-1024x719.png 1024w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/El-ciclo-antropico-de-la-sal-1200x842.png 1200w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/El-ciclo-antropico-de-la-sal-1536x1078.png 1536w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><p id=\"caption-attachment-16083\" class=\"wp-caption-text\"><em>El cicle antr\u00f2pic de la sal. | Freepress Coop<\/em><\/p><\/div>\n<\/div><\/div><\/div><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-4 fusion_builder_column_1_1 1_1 fusion-flex-column\" style=\"--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:100%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:1.92%;--awb-margin-bottom-large:20px;--awb-spacing-left-large:1.92%;--awb-width-medium:100%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:1.92%;--awb-spacing-left-medium:1.92%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><div class=\"fusion-text fusion-text-6\"><ul>\n<li data-start=\"561\" data-end=\"1140\"><strong data-start=\"563\" data-end=\"575\">Minaria<\/strong><br data-start=\"575\" data-end=\"578\" \/>L\u2019<strong>extracci\u00f3 de carb\u00f3 i altres materials<\/strong> exposa les sals naturals de les roques a l\u2019exterior, fet que facilita que aquestes siguin arrossegades cap als ecosistemes d\u2019aigua dol\u00e7a. Un cas molt conegut s\u00f3n les mines del Bages, a Catalunya, on l\u2019extracci\u00f3 de potassa ha generat residus salins de tal magnitud que han format una muntanya enorme de sal que sobresurt per sobre de les muntanyes del voltant. Aquestes sals, acumulades sense cap tipus d\u2019a\u00efllament, es dissolen amb la pluja i la humitat, contaminant l\u2019aigua subterr\u00e0nia i els cursos d\u2019aigua superficials. El riu Llobregat \u00e9s un bon exemple d&#8217;aix\u00f2.<\/li>\n<li data-start=\"561\" data-end=\"1140\"><strong data-start=\"1144\" data-end=\"1166\">Dessalinitzadores<br \/>\n<\/strong>En eliminar la sal de l\u2019aigua, produeixen uns <strong>residus l\u00edquids amb una concentraci\u00f3 molt alta de sals (salmorres)<\/strong> que s\u2019aboquen al mar o als rius, afectant tot l\u2019ecosistema associat. A m\u00e9s, tenen un consum energ\u00e8tic elevad\u00edssim. Segons Miguel Ca\u00f1edo-Arg\u00fcelles, <strong>les dessalinitzadores<\/strong> <em>\u201cs\u2019haurien d\u2019utilitzar en moments puntuals d\u2019emerg\u00e8ncia, quan hi ha sequeres o problemes de subministrament, per\u00f2 <strong>no s\u00f3n una soluci\u00f3 a mitj\u00e0-llarg termini<\/strong>, no nom\u00e9s pel seu impacte ecol\u00f2gic potencial sin\u00f3 tamb\u00e9 per la seva alta demanda energ\u00e8tica.\u201d<\/em><\/li>\n<li data-start=\"561\" data-end=\"1140\"><strong data-start=\"1705\" data-end=\"1732\">Fundents de carreteres<br \/>\n<\/strong>A l\u2019hivern, es vessa sal comuna (clorur s\u00f2dic) a les carreteres per evitar la formaci\u00f3 de gel i garantir la seguretat vi\u00e0ria. No obstant aix\u00f2, aquesta sal acaba arrossegada per la pluja cap als rius, llacs o sistemes d\u2019aig\u00fces subterr\u00e0nies. Als EUA i al Canad\u00e0, aquest problema est\u00e0 molt documentat i actualment s\u2019estan estudiant alternatives i regulant-ne l\u2019\u00fas.<\/li>\n<li data-start=\"561\" data-end=\"1140\"><strong data-start=\"2102\" data-end=\"2131\">Aig\u00fces residuals urbanes<br \/>\n<\/strong>Diversos productes d\u2019\u00fas dom\u00e8stic i industrial, com els detergents, els productes d\u2019higiene o la sal del rentaplats, contenen sals. El problema \u00e9s que les depuradores nom\u00e9s eliminen un 20% de les sals de les aig\u00fces residuals, de manera que el seu abocament als rius n\u2019incrementa significativament la salinitat.<\/li>\n<li data-start=\"561\" data-end=\"1140\"><strong data-start=\"2449\" data-end=\"2468\">Canvi clim\u00e0tic<br \/>\n<\/strong>La sobreexplotaci\u00f3 dels aq\u00fc\u00edfers i la pujada del nivell del mar fan que l\u2019aigua salada penetri terra endins, en un fenomen conegut com a <strong>intrusi\u00f3 marina<\/strong>. A m\u00e9s, les <strong>sequeres<\/strong> fan que circuli menys cabal d\u2019aigua pels rius i, per tant, que hi hagi una menor capacitat per diluir les sals i una menor resist\u00e8ncia a la intrusi\u00f3 salina.<\/li>\n<\/ul>\n<\/div><\/div><\/div><div class=\"fusion-layout-column fusion_builder_column fusion-builder-column-5 fusion_builder_column_1_1 1_1 fusion-flex-column\" style=\"--awb-bg-size:cover;--awb-width-large:100%;--awb-margin-top-large:0px;--awb-spacing-right-large:1.92%;--awb-margin-bottom-large:20px;--awb-spacing-left-large:1.92%;--awb-width-medium:100%;--awb-order-medium:0;--awb-spacing-right-medium:1.92%;--awb-spacing-left-medium:1.92%;--awb-width-small:100%;--awb-order-small:0;--awb-spacing-right-small:1.92%;--awb-spacing-left-small:1.92%;\"><div class=\"fusion-column-wrapper fusion-column-has-shadow fusion-flex-justify-content-flex-start fusion-content-layout-column\"><div class=\"fusion-text fusion-text-7\"><h3 data-start=\"2812\" data-end=\"2865\">Mesures actuals per abordar la salinitzaci\u00f3<\/h3>\n<p data-start=\"2866\" data-end=\"2989\">Davant la diversitat de fonts que contribueixen a la salinitzaci\u00f3, les solucions s\u2019han d\u2019abordar des de m\u00faltiples fronts.<\/p>\n<p data-start=\"2991\" data-end=\"3394\">Per comen\u00e7ar, caldria <strong>revisar els l\u00edmits actuals i establir-los de manera sistem\u00e0tica, robusta, transparent i basada en evid\u00e8ncia cient\u00edfica<\/strong>, cosa que actualment no succeeix. Per fer-ho, caldria combinar estudis ecol\u00f2gics de camp amb assajos controlats en laboratori. Els resultats permetrien establir llindars ecol\u00f2gics en resposta a la salinitzaci\u00f3 que ajudin a l\u2019elaboraci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques.<\/p>\n<p data-start=\"3396\" data-end=\"4024\">D\u2019altra banda, malgrat que la recerca sobre la salinitzaci\u00f3 fa m\u00e9s de dues d\u00e8cades que avan\u00e7a, <strong>les administracions p\u00fabliques encara no han incorporat mesures efectives per abordar el problema<\/strong>.<\/p>\n<blockquote>\n<p data-start=\"3396\" data-end=\"4024\">\u201cEl m\u00e9s probable \u00e9s que les mesures arribin des de la Uni\u00f3 Europea, a trav\u00e9s de l\u2019actualitzaci\u00f3 de la Directiva Marc de l\u2019Aigua i, a partir d\u2019aqu\u00ed, els diferents pa\u00efsos adaptin aquestes regulacions als seus casos particulars\u201d, indica <strong>Miguel Ca\u00f1edo-Arg\u00fcelles<\/strong>, que reconeix que encara queda molt cam\u00ed per rec\u00f3rrer, ja que la majoria de pa\u00efsos europeus no han adoptat mesures de gesti\u00f3 de la salinitzaci\u00f3 dels ecosistemes d\u2019aigua dol\u00e7a.<\/p>\n<\/blockquote>\n<p data-start=\"4026\" data-end=\"4694\">La <strong>implicaci\u00f3 dels pa\u00efsos en aquest assumpte \u00e9s molt desigual<\/strong> i dep\u00e8n de si han patit problemes greus relacionats amb la salinitzaci\u00f3. Per exemple, <strong>Austr\u00e0lia lidera la regulaci\u00f3 d\u2019aquest problema a escala mundial<\/strong> despr\u00e9s d\u2019haver patit una salinitzaci\u00f3 severa de s\u00f2ls i conques fluvials (com la del Murray-Darling) deguda al reempla\u00e7ament de la vegetaci\u00f3 arb\u00f2ria per cultius, fet que va provocar una pujada del nivell fre\u00e0tic i va dissoldre les sals del s\u00f2l. Com a resposta, Austr\u00e0lia va implementar un sistema de cr\u00e8dits que limitava la quantitat de sals que es podien abocar al riu, cosa que els ha perm\u00e8s mantenir la concentraci\u00f3 de sals dins uns l\u00edmits raonables.<\/p>\n<p data-start=\"4696\" data-end=\"5061\"><strong>A Europa, alguns episodis recents han obligat les administracions a reaccionar<\/strong>. Un cas cridaner \u00e9s el del <a href=\"https:\/\/es.euronews.com\/2023\/06\/22\/desastre-ecologico-en-el-rio-odra-con-las-algas-toxicas-como-principales-sospechosas\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">riu Odra, a Pol\u00f2nia<\/a>, on a l\u2019estiu del 2022 es van recollir desenes de tones de peixos morts a causa de la proliferaci\u00f3 de cianotoxines associades a la salinitzaci\u00f3 del riu, fet que ha enc\u00e8s les alarmes i ha impulsat una modificaci\u00f3 de la normativa existent.<\/p>\n<p data-start=\"5063\" data-end=\"5214\">Aquests exemples demostren que encara queda molt per fer per abordar el problema de la salinitzaci\u00f3 i protegir els nostres ecosistemes d\u2019aigua dol\u00e7a.<\/p>\n<\/div><div class=\"fusion-text fusion-text-8\"><h3>La recerca de l\u2019IDAEA sobre salinitzaci\u00f3<\/h3>\n<p data-start=\"102\" data-end=\"165\">A l\u2019IDAEA, abordem la salinitzaci\u00f3 des de dos camps d\u2019estudi:<\/p>\n<ul>\n<li data-start=\"167\" data-end=\"187\"><strong>Hidrogeologia<\/strong>:\u00a0 Desenvolupem <strong>models num\u00e8rics per comprendre processos clau<\/strong> com la intrusi\u00f3 salina i la distribuci\u00f3 de les reserves d\u2019aigua dol\u00e7a subterr\u00e0nia a illes i aq\u00fc\u00edfers costaners o l\u2019<strong>impacte de la mineria del liti als salars andins<\/strong>. Una de les estrat\u00e8gies que s\u2019estan investigant \u00e9s la reinjecci\u00f3 de les salmorres generades durant l\u2019extracci\u00f3 del liti.<\/li>\n<\/ul>\n<blockquote>\n<p>\u201cEncara que aix\u00f2 implica tornar a introduir aigua salina al medi, aquestes injeccions poden contribuir a mantenir l\u2019equilibri de salmorra i sals al subsol i, per tant, ajudar a conservar aquests ecosistemes hipersalins que estan cada vegada m\u00e9s amena\u00e7ats per l\u2019explotaci\u00f3 intensiva de les seves salmorres a causa de la creixent demanda de liti\u201d, assenyala <strong>Miguel \u00c1ngel Marazuela<\/strong>, investigador de l\u2019IDAEA-CSIC.<\/p>\n<\/blockquote>\n<ul>\n<li data-start=\"950\" data-end=\"965\"><strong>Ecologia<\/strong>: Estudiem els <strong>efectes de la salinitzaci\u00f3 sobre els ecosistemes aqu\u00e0tics<\/strong>, com rius, llacs i aiguamolls. A m\u00e9s, fem <strong>estudis toxicol\u00f2gics<\/strong> en organismes model com les d\u00e0fnies per avaluar-ne l\u2019impacte en la biodiversitat. Recentment, els investigadors <strong>Carlos Barata Mart\u00ed<\/strong> i <strong>Miguel Ca\u00f1edo-Arg\u00fcelles<\/strong> han participat en un <a href=\"https:\/\/aslo.secure-platform.com\/2024\/gallery\/rounds\/16\/details\/11605\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">estudi mundial sobre l\u2019efecte de la salinitat en poblacions de <em data-start=\"1342\" data-end=\"1361\">Daphnia pilicaria<\/em><\/a> procedents d\u2019Am\u00e8rica del Nord, Europa i \u00c0sia. Els resultats obtinguts mostren que la salinitat t\u00e9 un impacte elevat en aquestes poblacions: les m\u00e9s tolerants a la salinitat eren les que vivien en h\u00e0bitats m\u00e9s salins.<\/li>\n<\/ul>\n<div id=\"attachment_16089\" style=\"width: 1034px\" class=\"wp-caption alignnone\"><img decoding=\"async\" aria-describedby=\"caption-attachment-16089\" class=\"size-large wp-image-16089\" src=\"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Com_SalbiaLAU04974-1024x683.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"683\" srcset=\"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Com_SalbiaLAU04974-200x133.jpg 200w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Com_SalbiaLAU04974-300x200.jpg 300w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Com_SalbiaLAU04974-400x267.jpg 400w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Com_SalbiaLAU04974-600x400.jpg 600w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Com_SalbiaLAU04974-768x512.jpg 768w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Com_SalbiaLAU04974-800x533.jpg 800w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Com_SalbiaLAU04974-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Com_SalbiaLAU04974-1200x800.jpg 1200w, https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/wp-content\/uploads\/2025\/03\/Com_SalbiaLAU04974.jpg 1500w\" sizes=\"(max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><p id=\"caption-attachment-16089\" class=\"wp-caption-text\"><em>El projecte SALBIA, liderat per Miguel Ca\u00f1edo-Arg\u00fcelles, estudia l\u2019impacte de la salinitzaci\u00f3 al riu G\u00e0mbia. | Laura Carrau<\/em><\/p><\/div>\n<p data-start=\"1713\" data-end=\"2619\">Tot i la problem\u00e0tica ambiental que suposa la salinitzaci\u00f3, encara s\u00f3n <strong>pocs els grups de recerca a Espanya que treballen en aquest tema<\/strong>. Un d\u2019ells \u00e9s el <a href=\"https:\/\/agua.imdea.org\/proyecto-aquaecotec\/remote\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">projecte REMOTE<\/a>, una col\u00b7laboraci\u00f3 entre l\u2019institut IMDEA Agua i l\u2019IDAEA-CSIC, que t\u00e9 com a objectiu estudiar el dest\u00ed, l\u2019impacte i la mitigaci\u00f3 de les <strong>part\u00edcules alliberades pels pneum\u00e0tics i les sals procedents dels fundents hivernals en rius i torrents de parcs nacionals d\u2019alta muntanya<\/strong>. L\u2019\u00fas de fundents a les carreteres d\u2019aquests parcs podria estar provocant un increment de la salinitat dels ecosistemes adjacents. A m\u00e9s, a trav\u00e9s de l\u2019abrasi\u00f3 mec\u00e0nica dels pneum\u00e0tics amb la superf\u00edcie de la carretera, es generen cont\u00ednuament part\u00edcules de cautx\u00fa que contenen una gran varietat d\u2019additius, com metalls pesants o hidrocarburs arom\u00e0tics polic\u00edclics, i que tamb\u00e9 podrien arribar als ecosistemes aqu\u00e0tics a trav\u00e9s de l\u2019aigua de l\u2019escorrentia.<\/p>\n<blockquote data-start=\"2621\" data-end=\"3017\">\n<p data-start=\"2623\" data-end=\"3017\">\u201cEls resultats del projecte ens permetran identificar rius i torrents sotmesos a l\u2019augment de la salinitat i a la pres\u00e8ncia de part\u00edcules alliberades pels pneum\u00e0tics i additius associats, aix\u00ed com identificar t\u00e0xons sensibles com a possibles indicadors de l\u2019entrada d\u2019aquests contaminants\u201d, indica <strong>Paula Redondo Hasselerharm<\/strong>, investigadora d\u2019IMDEA Agua i investigadora principal del projecte.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div><div class=\"fusion-text fusion-text-9\"><h3>Accions individuals davant la salinitzaci\u00f3 de l\u2019aigua<\/h3>\n<p data-start=\"3085\" data-end=\"3676\">La recerca \u00e9s clau per entendre i tractar el problema de la salinitzaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s important preguntar-nos qu\u00e8 podem fer com a societat per abordar aquesta situaci\u00f3. At\u00e8s que la salinitzaci\u00f3 encara no ha arribat amb for\u00e7a a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica com un problema que s\u2019ha de regular i estudiar amb molta m\u00e9s atenci\u00f3, <strong>actualment no hi ha gaires alternatives que puguem adoptar a nivell individual<\/strong>. Productes quotidians que generen residus salins, com els detergents o la sal del rentaplats, amb prou feines tenen opcions lliures de sals al mercat que puguem comprar com a consumidors.<\/p>\n<blockquote data-start=\"3678\" data-end=\"3877\">\n<p data-start=\"3680\" data-end=\"3877\">\u201cEl que s\u00ed que podem fer \u00e9s organitzar-nos a nivell ciutad\u00e0 i de manera local per pressionar i exigir solucions a les ind\u00fastries responsables de la salinitzaci\u00f3\u201d, conclou <strong>Miguel Ca\u00f1edo-Arg\u00fcelles<\/strong>.<\/p>\n<\/blockquote>\n<p data-start=\"3879\" data-end=\"4230\">A Catalunya, plataformes com <a href=\"https:\/\/boicoticl.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Boicot ICL<\/a>, <a href=\"http:\/\/prousal.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Prou SAL<\/a> o <a href=\"https:\/\/montsalat.cat\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">MontSalat<\/a> es dediquen a monitoritzar la salinitat dels rius i a emprendre accions legals contra les ind\u00fastries contaminants. Altres organitzacions m\u00e9s generals sobre la salut dels rius i els ecosistemes aqu\u00e0tics s\u00f3n <a href=\"https:\/\/taulallobregat.org\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Taula del Llobregat<\/a>, <a href=\"https:\/\/www.projecterius.cat\/front\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Projecte Rius<\/a> o la <a href=\"https:\/\/fnca.eu\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Fundaci\u00f3n Nueva Cultura del Agua<\/a>.<\/p>\n<p data-start=\"4232\" data-end=\"4397\">Mentre la regulaci\u00f3 avan\u00e7a, la recerca i l\u2019acci\u00f3 ciutadana continuaran sent essencials per frenar la salinitzaci\u00f3 i protegir els nostres ecosistemes d\u2019aigua dol\u00e7a.<\/p>\n<p style=\"text-align: right;\" data-start=\"4399\" data-end=\"4461\"><em>Alicia S. Arroyo<\/em><br data-start=\"4422\" data-end=\"4425\" \/>Comunicaci\u00f3 i Divulgaci\u00f3 | IDAEA<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":9,"featured_media":16071,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[120],"tags":[135,182],"class_list":["post-16115","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog-ca","tag-blog-ca","tag-cat"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16115","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/9"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16115"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16115\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16119,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16115\/revisions\/16119"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16071"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16115"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16115"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/idaeaold.ondeuevprojects.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16115"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}